El joc de l’oca

Després d'una xerrada sobre l'impacte de la pandèmia un assistent em va dir que li semblava que estiguéssim jugant a l'oca. Una mica sorpresa li vaig preguntar què volia dir. Em va respondre que mai acabàvem de sortir-nos-en de la situació de precarietat i dificultat.

A l'oca hi ha un camí a recórrer que no està exempt de situacions difícils que cal superar. Es pot caure en un pou, en una presó o en un laberint que ens impossibilita avançar durant un temps, o fins i tot topar amb la mort i no poder fer ni un pas més. En el camí també podem trobar elements d'ajuda com un pont o una oca per superar els obstacles i avançar cap a la meta desitjada. En el joc, la sort és diferent per a cadascú: uns avancen molt més que d'altres, i n'hi ha que de vegades es veuen obligats a tornar a començar. En la vida real, les crisis no afecten per igual a tothom. Els que tenen recursos i condicions necessàries per al gaudi del seu benestar disposen d'una major capacitat per vèncer les dificultats que se'ls presenten, mentre que aquells que pateixen dèficits socials, econòmics, educatius o culturals, difícilment tenen els elements per superar-los.

Tot joc té una part d'atzar i, per tant, de sort o desgràcia. Però encara que en la nostra vida també hi ha atzar, és molt més determinant el model socioeconòmic que genera les desigualtats existents. I aquí l'atzar hi té poc a veure: és fruit de l'acció de l'home. Amb tot, és veritat que mentre algunes persones neixen i creixen en el si d'una família benestant sense haver de superar gaires problemes, a d'altres el seu naixement els porta a viure en famílies amb molts dèficits: tenir un treball precari o estar a l'atur, no tenir una casa en condicions, no disposar dels mínims recursos necessaris... I malauradament, no troben aquell pont o aquella oca que els permetria superar els entrebancs. Fins i tot encara que en algun moment puguin sortir del pou, és fàcil que en poc temps tornin a topar amb algun obstacle que els farà tornar enrere. I així, temps i temps sense alliberar-se del tot de la presó de mancances, patiments i exclusió.

Salvant les grans distàncies entre el joc i la vida real, em va semblar que es donaven certes similituds. Cadascú de nosaltres tenim davant nostre un tauler que ens ofereix oportunitats i dificultats que poden afavorir o truncar el nostre camí. I vaig imaginar un nou joc de l'oca on l'atzar i l'acció de l'home es poguessin compensar i donar lloc a accions transformadores de la persona i de la realitat que l'envolta. Un tauler on, malgrat la manca de recursos, la vulnerabilitat, l'exclusió, la discriminació, etc., hi hagués caselles que, com a l'oca, permetessin superar els entrebancs.

I en aquest imaginari vaig veure com cada oca assumia una nova funció: l'escolta per als que es troben sols, l'educació sense segregació per a tots els infants, l'ocupació de qualitat per a tots els treballadors i treballadores, l'habitatge adequat per a tota la població, la companyia de l'amic o el veí que donen un cop de mà, l'acció de govern per garantir els drets socials, la formació perquè tothom desenvolupi les seves habilitats i competències, la comunitat que acull i valora la riquesa de la diferència, la participació per una nova governança... I així fins a les 13 oques del joc que ens portaven al final del camí, on cadascú havia pogut superar els obstacles i créixer per desenvolupar el seu projecte de vida. Les desigualtats i la pobresa desapareixien i aquella sensació que mai es podria sortir del pou, o que calia tornar a començar, s'esvaïa.

La pandèmia és un gran laberint en el qual molts no troben la sortida per la complexitat de la problemàtica i pel desconeixement de la seva idiosincràsia. Però davant d'aquesta situació de desesperança, sorgeixen moltes iniciatives solidàries, d'ajuda mútua, de bon veïnatge per part de la comunitat i de les entitats socials, que ajuden a superar els obstacles i proporcionen un bri d'esperança en el fet de caminar de les persones més vulnerables.

LLIURES és un projecte que es fonamenta en la solidaritat i en la corresponsabilitat, que té per objectiu trobar aquells recursos que poden significar l'ajuda necessària per sortir del pou. En un moment d'extrema gravetat en què la pobresa i les desigualtats creixen de forma exponencial, no podem rentar-nos les mans. Hem de buscar el suport necessari perquè tothom pugui superar les dificultats que avui pateix. Des d'aquest espai vull demanar la col·laboració de tots i totes perquè ningú es quedi pel camí i tothom pugui arribar a la meta.