La responsabilitat personal en la cursa final per vèncer el coronavirus

Preferiria parlar de qualsevol altre tema, però la realitat del moment em fa tornar a reflexionar sobre la responsabilitat de la nostra actuació en relació amb la propagació de la pandèmia. La responsabilitat és la virtut per excel·lència dels éssers humans lliures i ens implica el deure d'assumir les conseqüències dels nostres actes. Podem dir que responsable és aquell que conscientment és la causa directa o indirecta d'un fet i que, per tant, és imputable per les conseqüències d'aquest fet.

Potser és una explicació molt contundent, però hem tingut molts mesos per anar aprenent, adquirint coneixement sobre les normes de conducta que cal seguir per no infectar i deixar-nos infectar per les persones amb les quals ens relacionem.La resposta està en cadascú de nosaltres, tot i que és una qüestió complexa perquè afecta drets fonamentals, però, no és un dret fonamental el de la salut? La nostra i la dels altres. S'acosten o ja estem en períodes d'alt risc que poden complicar molt, tal com ens avisen els experts, els mesos vinents.

Ens han dit que mentre no arribi la vacuna la pandèmia continua sent un fenomen incontrolable i amb gran poder destructiu i mortífer. La xifra dels morts que anem sumant fa que hàgim de mesurar molt bé les decisions que prenguem pels pròxims dies de festa. Qualsevol decisió precipitada, presa amb bona intenció, amb el desig, legítim, de compartir amb les persones que estimem, de veure els amics que no hem vist des del mes de març i de desplaçar-nos pel territori ens pot portar al col·lapse sanitari i a restriccions més dures.

Val més que enfoquem amb optimisme les normes o consells que ens van donant des de les instàncies sanitàries i polítiques, ja que no estem exempts de complir una norma per complicat que sigui controlar-nos. El context actual d'incertesa, de por, inclús de paràlisi, que ha generat aquesta pandèmia suposa una prova de foc per a la solidesa del nostre esperit de resistència i ens demana un gran esforç per mantenir la il·lusió, l'optimisme i la calma.

Aquesta pandèmia és real, però cadascú la vivim segons la nostra pròpia realitat, ja que no podem viure una altra realitat que no és la pròpia. Cal que rebem, filtrem i processem bé tots els missatges que ens venen de fora per no perdre la calma i la serenitat. En els temps que correm l'equilibri és un bé preuat, ja que cadascú hem de decidir i optar com enfrontem el que ens està passant, intentar harmonitzar el caos i els problemes externs amb l'ordre existencial intern per trobar l'harmonia necessària.

Tenim tot el dret a evadir-nos, a fer escapisme si volem, però sense negar el que succeeix a l'exterior, no tancant els ulls davant del que està passant situant-nos en un món fictici en el qual les coses són com un vol creure, independentment de quins siguin els fets, com sembla que és la postura dels negacionistes. Fugint, però, del pensament que l'única realitat és el virus i no poder ocupar la ment en totes les altres coses que podem fer.

Per acabar, una frase de Hans Jonas: “Obra de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica a la terra”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Pepa López Sant Climent de LLobregat
1.

Comparteixo la mirada de l'autora, trobar aquest punt , entre acceptar els límits de la realitat complexa que ens envolta, sense perdre l'esperit de tirar endavant per aconseguir mantenir un món ple d'humanitat i esperança.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article