Impliquem-nos: són els petits corrents els que formen els grans rius!

Estem entrant en dates festives que més enllà de la dimensió comercial, tenen sabor i caliu familiar que propicien expressions d'amor i benestar. Un context tan positiu fa escaient fer unes reflexions sobre dos grans valors associats: la bondat i l'amor com ingredients de felicitat. La bondat està en la base dels cervells sans i ens evidencia que estem ben enfocats i enfocades: que valorem més les coses bones de les altres persones en comptes d'aquelles que són qüestionables. Que transmetem tolerància, serenitat, estabilitat emocional i que sabem afrontem el futur amb l'esperança que el sabrem gestionar.

L'amor és l'altre factor que hi va associat: estimar és valorar, perdonar; és comprendre, transmetre energia impulsora de vida, de suport i suport desinteressat. Però la bondat i l'amor són els únics valors que construeixen la felicitat? La felicitat no és permanent i té influències diverses: ideologies, valors i emocions. Per exemple, en les fotos dels terroristes que, fanatitzats per l'imam de Ripoll, preparaven bombes per matar. Eren sentides l'alegria i felicitat que exhibien considerant-se herois complidors d'un acte ideològicament honorable? No eren conscients de la perversa manipulació per part de l’imam, dels verdaders i bons valors de la religió musulmana.

En un altre context: s'han sentit feliços la Fiscalia i la Magistratura que han negat el tercer grau als presos i preses polítiques del procés a les vigílies de Nadal i amb fills i filles petites no culpables, que veuran buida la cadira del pare o àvies el 25 de desembre, sense entendre els perquès? És la llei? O són decisions influenciades per interessos deshumanitzats? I els generals jubilats amb instint colpista: realment gaudeixen del seu manifest? Però no voldria centrar-me en el record de fets i actuacions denunciables i que res tenen a veure amb el paradigma de la bondat i amor que inspira el misteri de Nadal.

Focalitzar-nos en el que és positiu

Ve al cas citar una conversa que tingueren el famós neurocientífic Richard Davidson amb el Dalai Lama arran de la influència de la meditació en l'estabilitat emocional. Després de la conseqüent valoració de les bones influències d'aquest recurs, el Dalai Lama li va dir: “Admiro el vostre treball, però considero que esteu molt centrats en l'estrès, l'ansietat i la depressió. No us heu plantejat mai centrar els estudis en el valor sanador de la meditació, l'amabilitat, la tendresa i la compassió?”.

Una de les deduccions que va extreure'n Davidson és que estem tan polaritzats i polaritzades en alliberar-nos del fet negatiu, que perdem de vista la gran influència enriquidora dels comportaments equilibrats com la tendresa, la cooperació, la bondat, la solidaritat, el reconeixement d'actuacions altruistes. Davidson ho va investigar i va poder constatar com aquesta dimensió positiva que tenim instal·lada en el nostre cervell, és un gran recurs que, si l'estimulem, pot activar un bon desenvolupament mental. Potser sí que hem de canviar de perspectives i centrar-nos més a fer créixer la nostra part bona per gaudir d'imputs emocionalment enriquidors i generadors de plaer sa.

No sé si recordeu una notícia que informava sobre la valentia d'un jove africà, que passant per un carrer, va veure a un nen desestabilitzat en el balcó d'un tercer pis a punt de caure a una mort segura. Mentre la gent que hi havia ho miraven esglaiats, aquest jove –irregular en termes legals–, sense pensar-s'ho, assumint el risc, es va enfilar per una canonada amb gran agilitat i destresa, va arribar fins al nen i el va salvar. Feta l'acció, el jove, ric en valors, va baixar i sense donar-hi importància, se'n va anar discretament com si allò que havia fet era el que tocava fer en aquella situació i punt final. Era un noi que encara no tenia papers, però la bondat no té fronteres. Algú va saber valorar el seu nivell de qualitat humana i va legalitzar la seva situació. Ben resolt!

Avancem cap a una nova realitat amb grans interrogants: una economia compromesa i un atur preocupant. Està naixent una nova cultura social basada en una permanent adaptació a innovacions i canvis constants. Ens haurem de reinventar en moltes coses si volem tenir-hi un espai. Es generarà més vulnerabilitat i més riscos d'exclusió social.

Una resposta digna d'una societat madura suposaria més implicació i més compromís social en crear programes d'ajuda per les persones més desprotegides. En volem formar part? Podem fer una immersió de bondat perquè entri dintre nostre la voluntat d'ajuda convertint-la en un acte d'amor que crea potència de reacció en l'altre, en aquella persona que necessita una empenta per seguir avançant?

Podem ser molts i moltes: tenim opcions a l'abast de cadascú i de dimensions diverses. Com exemple, la Fundació AGBAR, que atorga beques a joves amb talent destacat però amb dificultats d'accedir a la universitat. Alhora, aquests universitaris, rics també en valors i compromís social, que projectaran a l'activitat professional, ara donen suport a alumnes de l'ESO amb dificultats escolars amb l'assessorament del nostre equip d'Aula Actual. Penso en altres col·laboradores nostres, en el nostre voluntariat. I podem anar sumant… Crec que és un bon moment per fer-nos socialment actius si encara no ho som. I no oblidem que són els petits corrents els que formen els grans rius.