Posem-nos en el lloc de l'altre


Totes les persones tenen el desig, la necessitat i (en teoria) el dret de ser independents, d’escollir la seva manera de viure i de fer-ho sense que l’entorn els suposi un impediment.

Generalment, l’administració pública i els polítics tendeixen a “etiquetar” les persones per a agrupar-les segons les seves característiques principals, sense tenir en compte la diversitat que hi pot haver dins de cadascun d’aquests grups o les necessitats que comparteixen persones que pertanyen a grups diferents. Això provoca sovint que les persones no puguin accedir amb facilitat als recursos i ajudes disponibles. Per exemple, en el cas d’una dona magrebina, major de 65 anys i amb limitacions funcionals, a on s’adreça per conèixer quins són els seus drets i obligacions com a ciutadana de Catalunya? Ella o el treballador social tindrà que diversificar la recerca en diferents àmbits administratius: dona, immigració o diversitat cultural, limitacions funcionals, etc.

D’altra banda, existeixen dificultats afegides com les habilitats que es pressuposen en el moment de sol·licitar ajuts de l’administració pública. Com a conseqüència d’aquest fet algunes famílies reben ajuts de fins a 4.000€ per un fill amb limitacions funcionals i en canvi d’altres no reben res en desconèixer, en primer lloc, el seu dret (segons la legislació actual: universal, subjectiu i perfecte) a la promoció de l’autonomia personal i la seva atenció com a persona en situació de dependència, i en segon lloc, els procediments per a aconseguir les ajudes que li corresponen.

També és evident que aquesta mena de problemes no es troben només a l’administració, doncs des del sector privat tampoc no és te consciència d'aspectes tan diversos com ara l’envelliment de la població, el cos de lletra de qualsevol publicació o contracte, les escales, la senyalètica, les pagines webs, etc.

I és que, tradicionalment, quan es parla d’accessibilitat, sovint es pensa només en les barreres físiques a l’autonomia personal i no en facilitar els processos administratius o actuar sobre els impediments "de facto" que afecten a les persones per culpa de l'ús d'un llenguatge no prou entenedor per a tots els ciutadans. Tot plegat suposa, a la pràctica, una “barrera” per a les persones que no estan familiaritzades amb les noves tecnologies, amb el llenguatge administratiu o que provenen d’una cultura diferent a la nostra i que els impedeix l’accés als recursos disponibles o a comunicar-se fàcilment amb organitzacions tant de l’àmbit públic com privat.

Per tant, quan s’han de gestionar temes que afecten a les persones, hem d’evitar l’estigmatització que suposa el fet de categoritzar-la en base a una sola de les seves característiques; en lloc d’intentar enquibir amb un calçador a la persona ens els programes dels recursos existents, el que cal és flexibilitzar aquests recursos perquè s’ajustin a les característiques de cada persona.
Hem de tenir una visió més plural basada en el convenciment de que cada persona es única i irrepetible, i els seus desitjos i necessitats també ho son.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Edgar Vinyals
1.

Benvolguts siguin els actors de l´acció social que em sorprenen per no tenir etiquetes formatives específiques de l´àmbit. Gràcies Francesc per dil.latar marges, per exportar discursos i per dissenyar inclusivament.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article