L’impacte de gènere de la Covid-19

Quan el mes de març es va decretar l'estat d'alarma i ens van confinar, la mesura no va tenir en compte l'impacte negatiu que podria tenir en un altre greu problema estructural que arrosseguem com a societat: les violències masclistes. I les dones en aquesta situació van haver de patir els problemes del confinament més els problemes de conviure forçadament amb el seu agressor i no poder accedir amb facilitat amb les professionals de la xarxa de suport, els serveis, la família, les amistats, etc.

Ara que estem en una segona onada de la pandèmia, l'Observatori de la Igualtat de Gènere de l'Institut Català de les Dones ha donat a conèixer a través d'un dossier estadístic ‘L'impacte de gènere de la Covid-19’ en dades. Aquestes dades són eines imprescindibles que posen de manifest i visibilitzen el desigual efecte que aquesta crisi ha tingut sobre les dones. El coneixement de la incidència diferencial de la Covid-19 per a les dones i els homes des d'una perspectiva de gènere facilita poder donar respostes per no retrocedir ni un pas en les fites d'igualtat efectiva de dones i homes que ja s'han assolit.

El recull s'elaborarà periòdicament per poder mesurar l'impacte a llarg termini de la pandèmia en termes de desigualtats de gènere. La crisi de la Covid-19, no ha estat únicament una crisi sanitària, sinó que també ha tingut greus conseqüències en tots els altres àmbits de la societat. El dossier posa la mirada en la salut, però també en l'ús del temps i la corresponsabilitat en les tasques de la llar i la família, l'àmbit laboral i econòmic i les violències masclistes.

Així, durant el temps de pandèmia de la Covid-19 s'ha observat un increment de les violències masclistes i gran part dels fets s'estan cometent per persones properes i conegudes de les dones en els espais més íntims en els quals les dones han estat confinades. Algunes dades mostren aquest augment, tot i que com és conegut, només reflecteixen una part d'allò que realment està passant. A part dels casos nous que es van atendre en els serveis, les trucades setmanals al telèfon 900 900 120 d'atenció permanent a dones en situació de violències masclistes van experimentar un creixement del 70% a partir de la setmana de l'11 al 17 de març, coincidint amb l'inici del confinament i assolint al maig el màxim de trucades. Avui dia s'està tornant als valors d'abans de la crisi.

El dossier també posa en relleu la desigual dedicació i repartició de les feines domèstiques i de cures, que s'ha vist agreujada per la pandèmia i la crisi sanitària degut, entre altres causes, al tancament de les escoles i el teletreball. Això s'ha traduït en una sobrecàrrega de feina no remunerada per les dones. Les dificultats per conciliar provocades per aquest context obliguen les dones a reduir jornades laborals per a l'atenció de familiars i a ocupar hores no remunerades per a realitzar les feines domèstiques i de cura, generant segones i terceres jornades laborals no retribuïdes amb el corresponent estrès associat.

No ens ha d'estranyar doncs que una de les dades que es posa en relleu és que, segons l'Enquesta sobre els usos del temps i el confinament del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, feta el maig de 2020, la qualitat del son en les dones durant el confinament ha estat pitjor o molt pitjor que anteriorment en un 40,13% dels casos i en els homes en un 30,3%. Quasi deu punts més en el cas de les dones. L'abril de 2020, el 65,4% de les persones enquestades que van manifestar angoixa són dones. I el sentiment de “molta angoixa” manifestat per les dones estrangeres enquestades és superior amb una diferència de sis punts respecte al total de dones enquestades.

I és que l'Enquesta sobre l'impacte de la Covid-19 i la dels Usos dels temps i el confinament del CEO mostren que durant el confinament, les dones s'han ocupat en un 14,2% més que els homes de les tasques de la llar i en un 9,9% més a la cura de filles i fills. Per contra, els homes han dedicat més temps a anar a comprar que les dones (11,7%). Respecte a qui fa les feines de la llar les dones indiquen en un 20% més que els homes (dones 21,2% - homes 1,2%) que les fan “elles soles” i en un 19,6% més (dones 23,8% - homes 4,2%) que les realitzen “elles amb l'ajuda de la seva parella”.

La crisi ha tingut conseqüències molt perjudicials per a les dones com la pèrdua de la feina i s'han generat situacions de desprotecció social en major mesura que en els homes. La taxa d'atur és la taxa que més ha variat dins de l'any 2020 en les dones passant de l'11,4% a primer trimestre de 2020 al 14,3% al tercer i l'ocupació ha baixat de 50,2% a 47,8%. La variació interanual 2019-2020 de la taxa d'ocupació en les dones augmenta en un 1,8% el primer trimestre, disminueix un 6,7% el segon trimestre i un 5% el tercer trimestre. Però la variació interanual més destacada és la de la taxa d'atur que en les dones disminueix en un 5,5% el primer trimestre, augmenta un 7,8% el segon trimestre i un 22,6% a tercer trimestre. Sabem que el segon trimestre de 2020 es van perdre 14.000 llocs de treball de dones professionals científiques i intel·lectuals enfront de 2.300 homes de la mateixa categoria professional, i 48.300 dones treballadores de la restauració, personals i venedores que a tercer trimestre van recuperar la feina parcialment.

Pel que fa a l'activitat econòmica de les dones ocupades, destaca el fet que més de 18.000 dones s'han incorporat al món del treball al segon trimestre de 2020 en el sector de la sanitat i els serveis socials; 30.000 dones han perdut la feina en el món de la cultura i els esports i 23.000 dones l'han perdut en el sector de l'hostaleria. A tercer trimestre l'ocupació del sector de la sanitat i serveis socials segueix augmentant entre les dones i el comerç al detall es recupera de la davallada.

Així tenim que el 54,4% de les persones que manifesten que han hagut de demanar ajuda econòmica familiar són dones, mentre que el 44,5% són homes, amb una diferència de gairebé deu punts. El 45,2% de les dones han vist reduir els ingressos a la seva llar i el 37% dels homes. Gairebé un 30% de les dones diuen que amb els ingressos mensuals amb els quals compten en l'actualitat tindran més dificultats o moltes dificultats per poder arribar a finals de mes. Quasi un 40% de les dones diuen que la seva situació econòmica ha empitjorat o ha empitjorat molt el darrer mes.

Les dades demostren que moltes de les mesures preses contra la Covid-19, entre d'elles la del confinament com a mesura més restrictiva, tot i haver estat molt beneficioses en termes sanitaris no contemplen l'alt impacte que poden tenir en el cas de les dones que es troben en situació de violència masclista a casa seva. És per això essencial que la perspectiva de gènere estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que s'implementin.

Caldrà estar amatents per tal que aquesta crisi sanitària no faci incrementar el nombre de dones que es veuen obligades a deixar la feina o demanar reducció de jornada per fer feines de cura. Malgrat que el confinament ha obligat, en la majoria dels casos, els homes i les dones a estar el mateix temps a la llar, les tasques domèstiques i la cura dels infants han continuat sent responsabilitat de les dones i els patrons i rols socials no han evolucionat com caldria. Aquest increment de feines de cura l'han assumit majoritàriament les dones.

Òbviament treballem per a tenir en compte aquesta realitat diferenciada dels gèneres per tal que les conseqüències de la crisi no afectin més les dones del que ja ho estan fent. Cal estar vigilants per no retrocedir en termes d'igualtat i que la resposta no augmenti la vulnerabilitat de les dones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article