Emocions i música amb ‘Brain Polyphony’

Aquest any més que mai, la Covid-19 ha posat de manifest l'importantíssim paper que té la ciència en la nostra societat, alguna cosa que abans, erròniament, passàvem per alt a causa de la seva falsa llunyania. Els vèrtexs de la ciència són amplis i la meva escassa experiència no em permetria fer un assaig, encara que puc afirmar que sense ella la nostra esperança i qualitat de vida seria diferent. Per tant, és necessari atorgar tota la importància que té la ciència i també la tecnologia.

Personalment, a la ciència li dec el fet de poder ser aquí. Sense ella, possiblement, no estaria en aquest món, i la tecnologia ha estat una eina que m'ha ajudat a madurar culturalment. Sense elles, no seria la Pili que sóc en l'actualitat; igual que d'altres persones.

Fa uns anys vaig participar en ‘Brain Polyphony’, un projecte bioinformàtic en el qual s'uneixen ciència i tecnologia. Es tracta d'un software que crea recursos per a ajudar aquelles persones que tenen dificultats per a comunicar-se. Durant anys, vaig col·laborar cedint les meves emocions, una petita ajuda a aquest gran projecte. M'entusiasmo quan penso que, gràcies a la meva aportació, el dia de demà, no existirà la incomunicació. La doctora neurocientífica Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona i el seu equip, fa més d'una dècada que treballen en aquest ambiciós propòsit.

Com sona la música del cervell?

A part de ser un projecte bioinformàtic destinat a persones a les quals els resulta un gran esforç comunicar-se, ‘Brain Polyphony’ també està dissenyat per a crear notes musicals. Aquest software funciona a través d'un casc amb elèctrodes que en col·locar-se al cap, desxifra les ones que produeixen les nostres emocions, alhora, que poden traduir-se, si així es desitja, en notes musicals.

Perquè aquest programa funcioni a la perfecció es necessiten molts anys i voluntaris diferents que decideixin prestar les seves emocions per a emmagatzemar-les i posteriorment estudiar-les amb els progressius avanços informàtics. Cada emoció produeix una varietat d'ones o vibracions diferents que processant-les en un ordinador confirma l'estat anímic del pacient.

El voluntari zero d'aquest magnífic projecte és Marc Guàrdia, un noi que viu sobre la seva cadira de rodes a causa d'una paràlisi cerebral severa. La seva mirada conté espurnes daurades i el seu riure contagiós li guanya amb escreix a les seves limitacions físiques. Les dues grans passions d'aquest jove valent són els camions de càrrega i la música, amb la qual gaudeix hores senceres.

Al novembre, el grup musical From Lost To The River, del qual és vocalista la pròpia Dierssen, va actuar en l'esdeveniment ‘Accesibilitat, art, neurociència i processos cognitius’ dins del marc del festival ECOSS, ‘Ecosistemes de l'inesperat’, i que es va poder veure en línia. En aquest entranyable esdeveniment vam poder gaudir de la música instrumental del grup amb el músic d'excepció, Marc Guàrdia. Ell, des de la seva casa i acompanyat per la seva mare i una integrant de l'equip de la neurocientífica, va tocar telemàticament amb el seu casc Brain Polyphony al costat del conjunt musical. Dit així, potser no és possible calibrar la magnitud de l'esdeveniment, però us puc assegurar que veure la cara del Marc encesa de felicitat és del més emocionant i  gratificant. Poder expressar-se li omple de goig i energia, però per als altres és una injecció d'esperança.

Esperem que aquest trist 2020 ens abandoni i que l'any vinent arribi lliure de tristeses. Només d'aquesta manera podrem refer les nostres activitats, algunes tan importants com són les que tenen a veure amb les ciències. Tant de bo que la Covid-19 marxi per a donar pas als projectes bioinformàtics tan necessaris per a Marc Guàrdia i per a les persones que com ell puguin beneficiar-se de ‘Brain Polyphony’.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article