Solidaritat i esperança en temps de crisi

“Mentre pugui és molt gratificant ajudar”; “Amb bona voluntat intento aportar un petit granet de sorra”; “He volgut contribuir amb la meva petita aportació per tal que un infant pugui rebre regals aquest Nadal o alguna ajuda en la seva educació”. Aquestes són algunes de les respostes que estem rebent aquests dies a la Fundació Pere Tarrés quan agraïm els donatius que ens fan nombroses persones amb motiu de la nostra campanya solidària de Nadal. Una campanya que cada any posem en marxa en benefici dels milers d'infants en situació vulnerable que acompanyem a través dels nostres centres socioeducatius, però que enguany, en plena crisi sanitària i social, és més necessària que mai. ‘

Són respostes que ens aporten esperança: en aquests moments tan complicats, en major o menor mesura per a tots i totes, és més encoratjador que mai rebre el suport i la generositat de tantes persones que prioritzen la necessitat dels altres al propi interès. Per a molts d'ells la seva aportació significa només “un petit granet de sorra”, però aquests granets sumats els uns amb els altres esdevenen cabdals. És un exemple clar de la cèlebre frase “la unió fa la força”.

És evident que davant la crisi sanitària que estem vivint no tothom ha actuat de la mateixa manera, malgrat que es tracta d'una qüestió transversal que ens afecta a tots i totes i, el que és més rellevant, que ens obliga a dependre els uns dels altres per preservar la salut individual i, de rebot, l'economia. Hi ha qui creu que aquesta situació ha fet més evident que l'individu és egoista per naturalesa, que la majoria només pensa en els propis interessos i en satisfer els desitjos individuals malgrat que aquests puguin afectar el seu entorn. Està clar que en alguns casos és així, però no crec que aquesta opció sigui la majoritària. Potser penso així perquè des de la Fundació Pere Tarrés he tingut el privilegi de viure en primera línia alguns exemples que em demostren tot el contrari:

  • Des del mateix 14 de març, primer dia del confinament total, els educadors i educadores dels nostres centres socioeducatius van fer mans i mànigues, amb molta dedicació i imaginació, per no perdre el contacte amb les famílies i els infants que atenen habitualment, conscients de com els perjudicaria aquella situació a causa de les seves condicions econòmiques i d'habitatge. El seu somriure era el primer que veien els infants cada vegada que es connectaven amb ells de forma telemàtica i durant tots aquests mesos han continuat sent un suport cabdal per a tots ells i elles.
  • Quan encara ens estàvem situant i mirant d'adaptar-nos a aquest fet tan inesperat i abans de comunicar a la nostra base social les principals necessitats que ens van sorgir arran del confinament i l'alerta sanitària, desenes de donants es van posar en contacte amb nosaltres per preguntar-nos en què podien ajudar. Com a tall d'exemple, fruit d'aquesta generositat i empatia, vam rebre de forma inmediata un donatiu molt significatiu per part d'una empresa perquè proporcionéssim ordinadors a les famílies que no en tenien a casa seva.
  • El mes de novembre, un club de futbol femení de Barcelona va impulsar un repte solidari a les xarxes socials per recaptar donatius, a partir d'un euro, per al nostre projecte ‘Coronakits’, que pretén proporcionar packs de material escolar als infants dels nostres centres socioeducatius que s'han de confinar durant uns dies a casa seva. En tan sols cinc dies van aconseguir més de 1.000 euros a base de microdonacions fetes per més de seixanta particulars, la majoria dels quals van fer aportacions d'entre 10 i 20 euros. El que comentava abans: petits granets de sorra que, conjuntament, adquireixen un gran valor.
  • Fa una setmana, els treballadors d'un hotel, la majoria afectats per un ERTO des de fa mesos, van acordar renunciar al seu lot de Nadal i que la despesa prevista es destinés a la nostra campanya de recollida de joguines. Aquest gest s'ha traduït en un donatiu de 700 euros per comprar joguines a desenes d'infants en situació de vulnerabilitat.

Aquests són només alguns exemples de la solidaritat que hem rebut a la Fundació Pere Tarrés des que va començar la pandèmia i que ens han empès a centrar la nostra felicitació de Nadal en la paraula Esperança, prenent com a referència una frase del recentment difunt bisbe Pere Casaldàliga: “La solució sempre és l'esperança. Una esperança, però, que faci feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb els altres el treball de la justícia i l'alliberament”.

Per tant, moltes gràcies a totes les persones, empreses i entitats que ens esteu donant suport en aquests moments tan difícils. Amb la vostra generositat ens encoratgeu a continuar fent feina des de l'esperança.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article