El coronavirus més agressiu

Tot just ara fa un any, em vaig assabentar que a la família d'un dels meus alumnes de reforç la desnonarien. I no era la primera, ni seria la darrera, ja que, pocs dies després, també vaig saber que una altra alumna havia de marxar d'un grup de suport perquè a la seva família l'hi pujaven en excés el lloguer i era inassolible. Tots dos casos tenien un denominador comú, eren famílies migrades.

Des que es va iniciar el confinament, s'ha escrit i parlat molt, tant a la premsa com a les xarxes socials, sobre aquells alumnes més vulnerables, d'entre els quals es fa imprescindible visibilitzar, especialment i amb un punt de vista proper, els alumnes de famílies migrades. L'any 2019, segons l'Institut d'Estadística, més de 180.000 alumnes migrats –entorn del 12% del total– cursaven estudis al sistema educatiu català, una xifra significativa i que, ara més que mai, hem de tenir molt present. I és que són moltes les pedres que han de sortejar aquests alumnes i les seves famílies per seguir el camí que van iniciar al seu país d'origen. A la barrera idiomàtica que es troben en infinitat d'ocasions, al racisme i a la xenofòbia, a la manca d'una xarxa familiar i/o social i a les dificultats econòmiques, agreujades per la situació actual, s'afegeixen altres aspectes, entre els quals és important destacar les evidents carències del sistema educatiu actual, poc preparat per ajudar a aquests alumnes.

D'aquesta forma, durant els mesos de confinament, en els quals s'han realitzat classes a distància, molts alumnes migrats no han tingut accés a Internet –la sempre present bretxa digital–, eina fonamental per rebre material de les escoles. En altres casos, les famílies només disposaven d'un telèfon mòbil per tots els membres i els alumnes no podien quasi dedicar-li temps a les tasques. Tampoc hem d'oblidar que, en diversos casos, aquestes famílies viuen, per qüestió econòmica, en habitatges massa petits –i, a vegades, més d'una família– i sense espais adients perquè els i les alumnes puguin fer les activitats escolars amb calma. Per últim, destacar que, una bona part d'aquest alumnat, no pot ser ajudat per les seves famílies, donat que, recordem, existeix, entre altres aspectes, la barrera idiomàtica, i en molts casos són els propis fills i filles els encarregats de fer de traductors als seus pares a l'hora de fer diversos tràmits.

Així, la motxilla de molts d'aquests alumnes continua creixent, i no precisament de bones experiències,ni de nous recursos, pot ser tampoc de nous aprenentatges, ja que la desigualtat existent s'ha vist agreujada per la pandèmia i el confinament. La motxilla que molts alumnes porten –que ja portaven mig plena des de fa temps– ara està plena. Plena de situacions, en molts casos, impensables i difícils d'imaginar i sentir per a molts de nosaltres. És per aquest motiu, la importància i la necessitat de tirar endavant projectes que ajudin a aquests alumnes i a les seves famílies i que facin de pont entre la família i l'escola. En aquest sentit, des de l'Associació in via i dintre de l'Espai Aprendre, realitzem el projecte UBUNTU, encaminat a ajudar i garantir el dret a l'educació d'aquests alumnes.

El projecte UBUNTU és un espai de reforç proper que es desenvolupa a les aules dels centres i que va dirigit a alumnes migrats. Aquest garanteix una atenció individualitzada gràcies als grups reduïts, de 8 alumnes com a màxim, i a la constant comunicació amb els progenitors i l'escola o institut, un aspecte essencial per garantir el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

D'aquesta manera, és important entendre el projecte UBUNTU no només com un espai de reforç de matèries i d'aprenentatge de la llengua –principal contingut que es treballa–, sinó també com un espai amb una funció reparadora i que persegueix la igualtat d'oportunitats, on els alumnes migrats i les seves famílies, a qui en moltes ocasions el nostre sistema educatiu deixa enrere, poden compartir vivències, coneixements, sentir-se recolzats i escoltats i, en definitiva, sentir-se acollits. A més a més, aquest espai permet detectar altres necessitats dintre de la pròpia família i derivar, si és convenient, a altres membres a diversos espais de l'associació, com l'Espai psicologia i l'àrea d'inserció i formació laboral.

Per últim, és important assenyalar que, enfront de la situació de pandèmia actual, on la tecnologia té i tindrà un paper essencial, i la manca de recursos del sistema educatiu, especialment d'aules d'acollida enriquidores que permetin a l'alumnat migrat adquirir coneixements significatius, el Projecte UBUNTU s'erigeix, per a moltes famílies, com una oportunitat real dintre del sistema educatiu i dels propis centres escolars.