Cultura de la por i impacte en la salut mental en temps de Covid-19

La por és una emoció primària derivada d'una situació de risc o amenaça. Des d'un punt de vista biològic, constitueix un mecanisme adaptatiu de supervivència i defensa, de manera que permet a l'individu respondre amb rapidesa davant situacions adverses. Es caracteritza per una sensació desagradable i intensa provocada per la percepció de perill, sigui real o no, present, futur o inclús passat. Sigmund Freud va establir diferències entre la por real i la por neuròtica, la qual cosa em sembla adient referenciar per reflexionar al voltant de la cultura de la por en temps de Covid-19 i pensar sobre l'impacte que aquest fenomen està tenint en l'àmbit de salut mental.

Es considera que la por és real quan es dona una correspondència entre la dimensió de la por i de l'amenaça. Es parla de por neuròtica, en canvi, quan la por no té relació proporcional amb el perill, ja que no obeeix a cap criteri de realitat. Clínicament, la por és definida com “una pertorbació angoixant de l'ànim a causa d'un risc o dany real o imaginari”. De manera que es pot afirmar que la por està estretament relacionada amb l'ansietat; Freud també va diferenciar angoixa real, neuròtica i moral.

Existeixen altres moltes definicions al voltant de la por sobre les que val la pena aprofundir. En aquest espai, però, m'interessa continuar posant l'accent en la cultura de la por, donant alguna pinzellada sobre com aquesta ha estat present i ha pogut afectar el nostre estat de salut mental des del primer període de confinament imposat arran de l'aparició de la Covid-19.

Són molts i moltes les intel·lectuals de diferents àmbits acadèmics que venen parlant de la cultura de la por des de fa dècades. La cultura de la por és un terme que fa referència a una percepció comuna de por i ansietat en discursos públics i relacions interpersonals. La majoria de persones que han teoritzat i aprofundit en aquesta qüestió, tal com Noam Chomsky, Michael Moore o Judith Miller, han elaborat arguments que parlen sobre com la cultura de la por està intencionadament elaborada, atribuint el fenomen als mitjans d'informació i comunicació de masses. Es pot afirmar, doncs, que tot i que la por és una emoció bàsica de tots els animals, incloent-hi per descomptat a l'ésser humà, la por també es construeix.

Les pors són creades i alimentades manipulant paraules, fets o notícies; en definitiva, informació, de manera reiterada, tant per induir a determinats comportaments personals i polítiques governamentals com per distraure l'atenció pública d'altres problemes socials. Generar alarmisme, provocar temor i desconfiança en la població i establir mesures de control social van de la mà.

Durant aquest any 2020 que ja deixem passar, el discurs de la por ha estat present i representat per una narrativa pràcticament hegemònica i diària en diferents mitjans d'informació i, com a conseqüència, en una part considerable de la població. El que hi ha de por real i de por neuròtica, potser cadascú ho pot explorar pers si mateix/a. Val la pena indagar més en el fenomen de la cultura de la por i posar-lo en relació amb tot el que hem estat vivint directament o indirectament en aquest temps marcat pel coronavirus. Reflexionar sobre la selecció i omissió de notícies, la distorsió de números i estadístiques, la generalització de determinades situacions i invisibilització d'altres, per exemple, ens pot ajudar a rebaixar la por neuròtica, a més a més de propiciar la nostra capacitat crítica, amb consciència i responsabilitat.

No és la meva pretensió analitzar ni valorar les mesures que hem patit durant aquest temps, però sí fer algun apunt que convidi a repensar entorn aquesta qüestió que, d'una o d'altra manera, ens continua afectant a tots i totes. És innegable que la cultura de la por té una repercussió en la nostra salut mental, ja que provoca anticipació i per tant, ansietat, davant de situacions hipotètiques que no han succeït. Si bé és cert que existeixen pors reals proporcionals a l'impacte del coronavirus, les professionals que acompanyem processos personals estem veient com moltes pors han sigut estimulades des de la cultura de la por, derivant en trastorns d'ansietat severs, fòbies de diferent tipus (agorafòbia, fòbia social), pànic extrem, o trastorns obsessius compulsius, entre d'altres.

Al mateix temps, arran de la situació derivada de la Covid-19, s'han establert mesures des de la por i en nom de la prevenció, que han generat situacions socioeconòmiques desfavorables provocant més por i ansietat, amb diferents proporcions de realisme i neurosis. Des de la meva visió, personal i professional, no s'ha tingut en consideració la salut des d'una perspectiva holística ni integral.

Considero que el posicionament davant de la cultura de la por va més enllà d'una simple decisió personal, ja que pot tenir a veure amb la construcció del caràcter i les experiències que cadascú i cadascuna hagi viscut al llarg de la seva vida, les quals poden haver condicionat tant la percepció de la por com la reacció al respecte. En tot cas, com que la por es construeix, també es pot deconstruir. Jo apel·lo al sentit de responsabilitat, capacitat crítica i seny, davant de qualsevol informació i postura, apostant sempre per mesures que contemplen la salut des d'una concepció holística i integral.