La necessitat dels equips especialitzats en atendre situacions de maltractament a les persones grans

El fenomen iceberg del maltractament a les persones grans és una realitat oculta, cada vegada més emergent,  tot i que es desconeix el motiu pel qual no es fa front amb la contundència que caldria, tal com succeeix amb altres violències com són la d'infància o gènere.

És que potser es té por que aquesta xacra social sigui una capsa de Pandora? Només es pot tenir por quan no es té informació sobre l'àmbit. Fa massa anys que relacionem persones grans amb dependència, sense apostar per polítiques de prevenció i promoció de l'envelliment actiu. I quan diem “envelliment actiu”, ens referim a donar el protagonisme a la persona gran perquè es responsabilitzi de les seves decisions, és a dir, de com vol viure, independentment del nivell d'autonomia que pugui tenir. La por a donar aquest protagonisme real, més enllà de la moda de l'Atenció Centrada en la Persona (ACP), un model del qual fa temps que alguns s'omplen la boca però que a vegades no és real, significa por a cedir el control a la ciutadania. I, certament, per certs estaments, això provoca desconfiança i, en realitat, por a perdre el control que s'exerceix.

Deixem de basar-nos només en la dependència física com una única atenció i incorporem la dependència emocional com a aquella que també és important atendre, perquè sovint és la que ens trobem quan parlem de situacions de vulnerabilitat en persones grans. És que potser no es té prou coneixement? Desafortunadament, el fenomen del maltractament a les persones grans és una problemàtica social i de salut pública, poc estudiada i analitzada. Certament, a mesura que passen els anys s'estan obtenint dades, sobretot i especialment les que el grup de treball contra els maltractaments a les persones grans de Diputació de Barcelona va obtenint gràcies a l'acompanyament de l’Associació per a la Investigació del Maltractament de les Persones Grans (EIMA), al llarg d'aquests 10 anys d'anàlisis i treball.

Aquestes dades evidencien dues coses: per una banda, que l'aposta de les polítiques municipals per mirar cap aquesta realitat és segons interès i capacitat de cadascun d'ells i, per tant, és una aposta heterogènia; i, per altra banda, queda palès l'increment de les situacions ateses. Per exemple, l'Equip d'Atenció a la Vellesa de l'Anoia (EAVA) (un equip especialitzat que depèn del Consell Comarcal de l'Anoia, i que només atén situacions de maltractaments a persones grans) ha recollit en aquests cinc anys un increment del 184% les situacions ateses.

És que potser es té desinterès? Òbviament, per afrontar els maltractaments a les persones grans, cal una inversió econòmica que asseguri l'especialització i expertesa. Es requereixen equips multidisciplinaris que treballin de forma interdisciplinar i en coordinació amb els diferents serveis de la xarxa. Els i les professionals, a mesura que tenen coneixement sobre aquesta problemàtica, demostren cada vegada més interès a combatre aquest fenomen ja sigui a través de fer més formació, campanyes de prevenció o sol·licitant equips i serveis especialitzats. Cal que aquest interès ciutadà i tècnic sigui reflectit en l'interès de les polítiques socials.

Equips com l'EAVA funcionen i, per això, s'ha incrementat l'abordatge de les situacions de maltractament a les persones grans en el territori. Afortunadament, han estat diversos els territoris on s'ha pogut assessorar sobre la implementació d'un equip amb aquestes característiques. No obstant això, les administracions com són els Consells Comarcals només disposen de finançament específic per part de les administracions centrals i, per tant, són aquestes a les que es reclama major sensibilització entorn aquesta realitat perquè s'hi aposti. La Diputació de Barcelona hi ha apostat fins ara però és especialment competència de la Generalitat de Catalunya provocar els canvis pertinents per desenvolupar aquests equips arreu del territori.

De la mateixa manera que en l’àmbit de la salut existeix el/la metge/essa de capçalera que davant de certes malalties deriva a la persona a l'especialista, en l'àmbit social s'hauria de poder derivar les situacions on es detecti maltractament a les persones grans a l'equip especialitzat, tal com es fa davant les violències vers les dones o vers els infants.

En un seminari en línia que commemorava justament el 5è aniversari de la creació d'aquest equip especialitzat únic en tot l'estat, Nena Georgantzi de l’entitat Age Platform Europe apuntava que, segons estudis recents, l'edatisme era la discriminació més estesa a Europa per sobre del racisme i del sexisme. L'edatisme, la discriminació per raó d'edat, és la base de moltes de les situacions de maltractaments a persones grans.

Des d'aquest article, m'agradaria poder provocar reflexions sobre la importància de mirar a una necessitat evident i demostrar que les pròpies persones grans, tècnics, professionals i algunes administracions locals ja veuen en el fenomen del maltractament a les persones grans, una problemàtica a ser atesa des de l'especialització.

Per quan l'aposta política? A Catalunya hem estat pioners en moltes de les polítiques socials per anar al ritme de la necessitat de la ciutadania, i ara no pot ser menys. No ens podem quedar només en l'elaboració de protocols i guies, que han estat necessàries com a punt de partida. Cal fer un pas endavant, una aposta clara per abordar el fenomen del maltractament a les persones grans i cal fer-ho a través de polítiques socials que permetin un abordatge exitós com són els equips especialitzats. L'EAVA n'és l'exemple.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Susana Girona Belinchón Barcelona
1.

Molt d'acord amb la Carla. Per això la nostra implicació com a entitat en el treball amb EIMA i posar en el centre de l'aprenentatge a les mateixes persones grans a partir de l'educació gerontològica. Seguirem treballant.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article