Reflexions d'un any insòlit

Ja hem deixat enrere un any molt difícil per a tots, un any que inevitablement ens ha marcat un abans i un després, i ha produït un gran canvi com a societat. Ens hem donat permís per a conèixer-nos més a nosaltres mateixos, escoltar el diàleg interior, millorar la relació amb els altres, viure des de la serenitat i la pau interior, per a així poder tenir el més important, que és la salut, tant física com mental. 

No he volgut fer la típica llista de propòsits d'inici d'any, perquè si alguna cosa ens ha quedat clar és que no podem planejar res a llarg termini ni tenir unes expectatives altes, encara que sí que crec que és necessari tenir petites il·lusions que ens empenyin en el nostre dia a dia. En aquesta ocasió he preferit compartir amb vosaltres les lliçons que m'emporto del 2020 i que considero que ens poden aportar molt per a aprendre a viure amb més plenitud.

El primer aprenentatge del qual vull parlar és de la nostra identitat, d'aquest concepte que tenim d'un mateix, de la nostra autoestima, de permetre'ns expressar les emocions, els sentiments, allò que portem dins, que tan necessari s'ha fet en moments de crisi com aquest i que ens donarà poder per a desenvolupar la resiliència, que com ja sabem, consisteix en l'habilitat per a adaptar-nos a les situacions adverses, i això comença per trobar-li sentit a aquesta ferida, transformar-la i reparar-la.

També vull confiar que la pandèmia ens ha fet ser més altruistes, perquè ajudar als altres, ens ajuda. Com més oferim la nostra ajuda de manera desinteressada a la resta, més satisfacció personal tindrem. És aquest sentiment profund de saber que aportant la nostra petita llavor, contribuïm al benestar d'una altra persona. Cultivar i donar espai als moments de plaer és important, ja que aquests ens permeten carregar energia, ens ajuden a acceptar les coses d'una millor manera, a prendre millors decisions, etc. Tot el que sigui una emoció, sigui positiva o negativa, es fixa en la nostra memòria, i més si és una cosa plaent, que ens agrada fer, cal no oblidar donar-li espai en les nostres rutines quotidianes.

Aprendre a gestionar la incertesa és clau, especialment en moments com aquest. El futur incert ens provoca ansietat constant, i aquesta no ens deixa viure en el present, en l'aquí i en l'ara, per això fuig de tot allò que et doni estrès, i deixa't sentir sense jutjar, respirant i entrenant la calma i la paciència. Una altra lliçó que m'emporto és la de l'humor, i aquí vull citar la famosa frase d'“un dia sense riure és un dia perdut”, i té tota la raó. El sentit de l'humor té beneficis psicològics: desenvolupa l'empatia, la comunicació emocional i les relacions socials. En riure alliberem oxitocina, l'hormona de l'afecte, que tanta falta ens fa en aquests moments.

Aquest any també he posat més en pràctica el mindfulness, la tècnica de relaxació que ens ensenya a prendre consciència plena de les nostres emocions amb la finalitat d'eliminar la frustració o ansietat que produeix el no poder canviar certes situacions. Personalment, m'ajuda a entendre la vida d'una nova forma i de connectar la ment amb el que sento. La ciència demostra com redueix l'estrès, potència la immunitat i ens fa estar més enfocats en el present, acceptant allò que vivim en aquest instant.

Per últim, vull destacar el fet de viure des de el ser, no des del tenir. Pregunta't: realment, totes aquelles coses que et mantenen enganxat al sistema de vida actual són tan importants com et fa veure el consumisme? I si ens enfoquem en l'essència, en valorar-nos com a persones i no tant en el que tenim com a béns materials i superficials? En definitiva, aquest últim any no ha deixat de ser un aprenentatge en tota regla, però ens ha servit per a adonar-nos que cada moment que vivim té un valor únic, que sovint no valorem els petits detalls i que més que mai, hem d'apreciar el simple fet d'aixecar-nos cada matí, amb un nou dia, amb una nova oportunitat.