Coronavirus, malestar i cultura de proximitat

Ara que acabem de deixar enrere el 2020, aquest any tan especial i que ha impactat com mai en les nostres vides, sembla oportú fer una reflexió sobre com el coronavirus i les mesures de contenció i prevenció, així com les de restricció d'activitats socials, han impactat en el conjunt de la ciutadania. Concretament, voldria reflexionar sobre l'impacte en la vida comunitària i cultural als barris de Barcelona.

Quedi clar que la prioritat de l'administració és i ha de ser la de protegir la salut pública i, per aquest motiu, qualsevol mesura que es prengui és absolutament necessària. Tanmateix, les mesures que s'han implementat, en el cas dels equipaments socioculturals de proximitat, han deixat una innegable empremta negativa pel que fa a la dinamització comunitària. Ha estat i és encara molt difícil per a molts i moltes professionals treballar en unes condicions força feixugues i de molta incertesa.

Els companys que treballen amb la gent gran, col·lectiu d'especial situació de risc, ho saben molt bé. El fet que aquest col·lectiu no hagi pogut gaudir de les seves activitats socials i culturals per la limitació d'accés i l'anul·lació de moltes de les activitats adreçades a aquest sector (predominantment presencials), així com les dificultats que tenen molts d'ells en l'accés i domini d'unes habilitats “digitals” bàsiques, ha generat en moltes persones grans un fort sentiment de solitud, d'angoixa i una tendència molt gran a l'aïllament. Són moltes les persones grans que ens han preguntat quan podrien tornar a venir al centre, amb una mirada de tristor als ulls. El fet que en alguns centres s'ha començat a treballar en la formació bàsica en habilitats digitals pensades per aquest grup d'edat, és i serà una línia fonamental del treball d'aquests serveis.

En altres sectors com l'associacionisme popular i cultural, els efectes de les restriccions han estat també molt negatius. A la prohibició de realitzar segons quins tipus d'actes festius se li ha sumat la restricció en l'ús de molts espais d'assaig que estan ubicats a equipaments públics, etc. En la mateixa situació trobem les corals de gent gran i d'altres grups similars. Tot i que la situació pot revertir en els mesos vinents, costarà molt recuperar el nivell de normalitat prepandèmia. En molts casos, com a educadors i dinamitzadors, ens tocarà començar de nou molts processos comunitaris.

Però parlant de comunitat, val la pena assenyalar les generoses i solidàries accions que molts grups han desplegat als barris, donant forma a iniciatives molt interessants com són les xarxes de suport mutu, les d'aliments, d'habitatge, etc. Sovint, aquestes iniciatives han actuat al marge de les institucions que, per altra banda, s'han vist molt desbordades tot i el seu treball intens durant tot el confinament i les posteriors desescalades.

A Barcelona, l'Ajuntament ha impulsat el projecte Casals Comunitaris, que vol recollir, consolidar i donar suport a aquesta bona feina que s'ha fet als barris. Crec que és molt important que es reconegui la vitalitat dels moviments veïnals i socials, així com la seva creativitat i capacitat d'autoorganització i resposta davant les necessitats socials. A aquestes iniciatives, cal sumar les generades des de moviments com els ‘makers’ amb el suport que van oferir als centres i professionals de salut i la producció de material sanitari, epis, etc. També cal destacar l'acció cultural que molts grups i companyies d'artistes van realitzar, de forma voluntària, en solidaritat amb els afectats per la pandèmia i per animar la població en general, sotmesa a un dur confinament.

Personalment, crec que són uns símptomes de bona salut ciutadana per a una societat, la nostra, que necessita un procés de regeneració i revitalització de l'activisme social i cultural, si volem fer front a les tendències més individualistes d'un món cada cop més dominat per la lògica neoliberal.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article