Professionals i artesans: la incertesa

“Yo, iré contigo” // “No puedes hacerlo, Joe” // “Lo sé, pero iré tan lejos como pueda” (Soul, 2020)

“Hem vist que l'inesperat esdevé possible i es produeix; hem vist que sovint es produeix l'improbable en comptes del probable; sapiguem, doncs, esperar en l'inesperat i treballar per a l'improbable”. (Edgar Morin. Els 7 coneixements necessaris per al segle XXI).

“Nuestra vida es una incertidumbre. Un ciego que revolotea en el vacío en busca de un mundo mejor cuya existencia sólo suponemos”. (Virginia Woolf)

Deixem enrere un any incert, possiblement més que qualsevol altre que hàgim viscut o de qualsevol fet que ens fa humans. La incertesa és un valor que ens costa, que ens crea certes dificultats i que en el passat més recent, ens ha fet sentir-la més a prop, quasi veure-la físicament en cada instant viscut. I què podem fer ara? En aquest nou present? Continuar acompanyant la incertesa, continuar mirant-la, observant-la i, per sobre de tot, acceptar-la com un element real i físic de la societat que ens envolta i dels moments actuals que vivim.

La incertesa és un valor que envolta a les professions que tenen cura de les persones. La incertesa és un element amb el qual han de conviure els professionals i els artesans que treballen amb persones, ja que no tot és previsible i objectiu quan es treballa amb i per a l'ésser humà. Els professionals i artesans que s'encarreguen d'aquesta cura, d'aquest acompanyament i mirada, conviuen i accepten la incertesa com un element més de la nostra feina, de la nostra cura i de la nostra mirada. I aquesta presència, ens permet treballar des del present, des de la força del dia a dia, des de l'instant actual, però amb la discussió i planificació d'uns objectius a curt o mig termini que seran avaluats en el seu moment corresponent.

La incertesa de la persona que arriba als nostres serveis i institucions, de com serà, de com s'adaptarà, de com ens adaptarem o ens veurà ella... La incertesa del trencament amb la seva història, de com ha estat, si se li ha pogut comunicar amb el respecte que es mereix aquest trencament, si no ha estat possible... La incertesa de com s'ha adaptat al servei i institució. La incertesa de la comprensió o incomprensió d'una cultura o d'unes maneres de fer que no li són pròpies o que desconeix; la incertesa de poder adaptar-se a un “saber fer” o a actuar d'una mateixa manera, de redescobrir la seguretat perduda en el passat. La incertesa d'una proposta realitzada que no preveu les conseqüències d'allò que realitza, la incertesa de l'errada o de la llàgrima quan arribes al cor i desmuntes les cuirasses. La incertesa dels primers permisos, de les primeres sortides... La incertesa de la seva marxa, de com serà i com estarà més enllà dels nostres serveis o de les nostres institucions. La incertesa de com li anirà més enllà de la nostra mirada, del nostre acompanyament, de les nostres abraçades...

La vida és incertesa. L'acompanyament a i en la vida és incertesa. Hi ha professions artesanals que conviuen amb aquesta incertesa i que en el passat se'ls ha anomenat com essencials i a qui les administracions que ens governen han volgut recompensar, de forma mercantil i oportunista, tal com la societat que ens envolta, ens ha estat ensenyant durant anys i dècades que han de funcionar les coses. No podia destinar-se aquest reconeixement econòmic en un reconeixement social, més enllà d'uns aplaudiments continuats, i en una futura millora de les condicions laborals, de formació i d'oportunitats dins dels convenis col·lectius dels diferents professionals que en el passat s'han etiquetat com essencials? No seria això possible? No seria una aposta de futur, de reduir unes noves possibles incerteses? De potenciar tota una sèrie de professionals i artesans que han conviscut i conviuen amb la por i amb la inseguretat d'allò que pot passar o no?

La incertesa forma part de la vida, del procés vital. El problema en el passat i en l'actual present pot radicar en l'oblit global d'aquesta certesa. En el nostre entorn social i econòmic occidentalitzat, de seguretat i prepotència, aquesta idea de la incertesa com un element o un valor vital, el teníem oblidat o relegat a altres mons o, fins i tot, a relats de ficció o històries narrades a través de pantalles o de lectures individualitzades. En la nostra part del món, no podíem esperar que la incertesa ens bloquegés com ha succeït en el passat immediat i que els diferents governs valoressin, en general, el llenguatge del combat i de la militància, que no el llenguatge i les paraules de la convivència amb la incertesa viscuda i que, els professionals i artesans de la cura i acompanyament a les persones, anomenats essencials, ja coneixien perfectament. Un altre cop, la por i la incertesa ens va fer escollir la limitació de la llibertat de moviments i d'interaccions amb els nostres iguals, per trobar la seguretat vital que els que ens governen necessitaven trobar.

Ara, en aquest nou any que s'ha iniciat, igual d'incert que l'anterior, però amb certes seguretats que el fa diferent, confiem que sapiguem conviure amb la seguretat d'aquesta incertesa i no en contra d'ella, ja que això podria significar que no estem aprenent res, que no veiem la vida com la incertesa que és, sinó com un domini controlat per l'ésser humà. Aquells que han treballat, treballen i treballaran amb persones, sabem que les incerteses són vida i poden provocar canvis en l'ànima i en les històries de les persones que acompanyem. Ja que, com hem dit abans, la incertesa és, simplement, vida tal com deia Virginia Woolf.