Solituds, isolaments i conversa telemàtica

Allunyats per força

La pandèmia ens obliga a mantenir distàncies físiques entre nosaltres, fins i tot si som família, i a escurçar en tot cas les estones de comunicació. Vivim força aïllats i vivim aïllats per força. El projecte ‘Xerrem Junts’ de la CAL, de converses en català amb qui vol iniciar-s'hi o practicar-lo, se n'ha ressentit perquè són justament la proximitat, el veïnatge i la trobada intercultural les essències que el fan engrescador.

Trobant-se cada setmana i compartint humanitat germinen i creixen tres actius potents: l'adquisició de la llengua, la cohesió i entesa entre diversos i la consciència de pertinença col·lectiva. A més de superació de solituds i enlairament d'autoestimes.

La pandèmia, però, ens ha obligat, com a tantes altres entitats socials, a obrir-nos camí en el món virtual, amb la sensació que perdíem pistonada i que estàvem substituint provisionalment la presència física per la telemàtica, per retornar-hi un cop acabat el perill. Hi ha una part certa: la presència física és la millor condició per a la comunicació humana. I n'hi ha una altra que també ho és i pot generar noves iniciatives socials un cop som mínimament experts en plataformes digitals: la comunicació continuada en grups virtuals també obté resultats com els esmentats, però, a més, aconsegueix incorporar gent sola o isolada perquè es trenquen tres barreres que els ho impedien: la del quan, la de l'on i la del com.

Solituds i isolaments

Hi ha moltíssima gent que viu sola o aïllada. Sola perquè no té companyia i aïllada perquè no pot accedir a allò que la satisfà. La solitud i l'isolament impedeixen una cosa que ens fa feliços: compartir humanitat mentre deixem anar el que sentim, comuniquem el que recordem o lluïm allò de què som experts. Aquestes persones tenen impediments de temps (qui em dedicarà una estona? Quan podrà ser?); de lloc (on podré connectar amb els altres?), i de manera (com puc tenir una experiència compartida des d'aquí?). La virtualitat hi pot donar respostes sense necessitat de moure'ns de casa, convivint en grup, fent-t'ho en hores convingudes i amb una continuïtat que enforteix la relació.

A la CAL estem atenent persones d'aquestes característiques, cosa que era més difícil que succeís amb la presencialitat: la senyora que ha tornat a Amèrica perquè s'ha quedat sense feina però vol tornar; la jove que segueix les sessions des del pàrquing de la feina perquè no té cap altre moment; les persones que es troben passades les nou de la nit... Hi ha actualment una seixantena de grups amb força gent com la descrita. Posem la nostra experiència a l'abast de tothom qui vulgui fer un servei semblant al nostre —de comunicació per mitjà de la conversa amistosa i en grup— dirigit a la gent que viu sola o troba barreres per estar amb els altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article