Salut i feina

‘Salut i feina’ és una de les frases fetes més usades a l'hora de brindar en família amb una bona copa de cava a les mans. Un auguri prometedor que tots volem per al nostre futur. Però quin és el futur real de la salut i la feina que tindrem d'aquí a uns anys?

En relació amb la feina, Yuval Noah Harari, conegut pel seu llibre de futurologia Homo Deus comentava en una entrevista a El Periódico l'any 2016 que d'aquí a uns anys, la majoria de la gent serà innecessària. Econòmicament parlant, el poder raurà en poques mans i seran aquestes, que controlaran, òbviament, la tecnologia, les dades i el que és més important, la salut de tot el món. A més a més, l'obrer ja no serà necessari, perquè treballaran les màquines i els experts encarregats de controlar aquest maquinari avançat. La classe obrera desapareixerà definitivament i les persones amb pocs estudis i poca qualificació, com són la gran majoria de persones d'aquest planeta, ja no seran necessàries i caldrà pensar què fer amb ells perquè puguin seguir consumint.

En relació amb la salut, un altre expert en futurologia científica, Mishi Kaku, ens diu que segurament els nostres nets ja podran decidir parar el seu propi envelliment a l'edat que vulguin gràcies als avenços en l'estudi del genoma humà. També vaticina que les identitats dels que no arribem a aquesta fita podran sobreviure digitalment i segurament podrem reviure a través d'una rèplica hologràfica molt fidel a les dades (vídeos, fotos, etc.) que hem regalat a les xarxes socials durant aquesta última dècada.

Però el més trist de tot és que, segurament, si no hi ha cap revolució que ho impedeixi, qualsevol d'aquestes dues realitats, la fi de la feina i la immortalitat, tindran forma de negoci i només s'hi podrà accedir amb pagament previ d'una quantitat possiblement gens menyspreable.

Ho veiem aquests dies amb les vacunes contra la Covid-19 que només han arribat als països rics. Els avenços tècnics i científics seguiran passant davant dels nostres nassos i se seguiran monetitzant fins a perdre qualsevol valor social. La vida serà possiblement eterna d'aquí a pocs anys, però com sempre, el primer serà per aquells qui s'ho puguin pagar. La feina deixarà de ser l'eix central de la vida per a la majoria de persones del planeta, però això no evitarà que segueixi havent-hi pobresa i marginació. I seguirem sense reaccionar? És quelcom substancial de la nostra espècie permetre aquesta competició per la vida? Més de dos mil anys de saviesa humana i encara no hem sabut trobar una resposta unànime... però seguirem pensant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article