I si no existíssim?

Segur que moltes de vosaltres recordeu una campanya solidària que es deia "Tanca UNICEF" en la qual l'organització explicava que, si aconseguia ampliar les aportacions i així complir amb l'objectiu d'erradicació de la pobresa infantil, la seva missió ja s'hauria complert. En els últims mesos, el concepte d'aquesta campanya m'ha vingut al cap diverses vegades, però aplicat a les entitats socials que, des de fa pràcticament un any, estan al peu del canó per fer front a una crisi social sense precedents. Algú s'imagina què estaria passant ara sense la feina d'aquestes organitzacions?

Abans de la Covid-19, les entitats socials atenien, acompanyaven i oferien suports a 1.500.000 de persones en situació o risc d'exclusió a Catalunya. Només en la primera fase de la pandèmia, les organitzacions abocades a l'emergència social han atès més de 700.000 persones per a la cobertura de necessitats bàsiques, com l'alimentació i l'habitatge. I si no existíssim, què hauria succeït? Com s'hauria aturat el cop?

Professionals, persones treballadores i voluntàries, de les entitats socials s'hi han deixat la pell per donar resposta amb la rapidesa que el moment exigia, i encara exigeix, malgrat el cansament acumulat. I a la pregunta de per què ho fan, la resposta és molt senzilla perquè és la manera de ser i de fer del tercer sector social d'aquest país, perquè és i fa un servei públic i perquè aquesta ha estat sempre la seva missió, garantir que les persones que ho tenen més difícil -pel motiu que sigui- tinguin els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania i una vida digna i autònoma, treballant amb i per a elles des de l'empoderament perquè puguin recuperar els seus drets. I també perquè allò que les empeny és canviar el model social i econòmic actual perquè aquest, de per si, ja hem vist com genera una exclusió i unes desigualtats inacceptables i com no posa les persones al centre, que és l'important.

Són el que són, fan el que fan i per això cal que el tercer sector social sigui reconegut. La pandèmia ha evidenciat el seu paper de servei públic com una peça més a l'hora de sostenir socialment el país i la necessitat d'equiparar-lo amb la resta d'agents socials. És per això que es reclama una llei del tercer sector que reconegui la importància i l'aportació de les entitats a la societat i les persones; que li permeti ser un interlocutor reconegut per l'Administració i així tenir un paper actiu en l'elaboració i el disseny de les polítiques públiques i un marc normatiu que ens doti de més estabilitat i seguretat tant econòmica com jurídica.

L'impacte de les entitats socials i el seu valor afegit s'ha tornat a fer visible en l'últim baròmetre del tercer sector que, en aquesta edició, posa el focus en l'àrea metropolitana de Barcelona, sense incloure la capital catalana que serà analitzada pròximament. Les organitzacions de l'àrea metropolitana arriben a més de 220.000 persones, sense comptar Barcelona, i treballen sobretot en els àmbits de l'educació en el lleure, l'atenció psicosocial, la cobertura de necessitats bàsiques i els serveis d'atenció de diürna o centres de dia. La seva feina beneficia a col·lectius especialment vulnerables com la infància, les persones amb discapacitat i gent gran i atenció perquè el 60% de les persones a les quals s'acompanyen i ofereixen suports són dones. Fa anys que alertem de la feminització de la pobresa i de la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques socials. El baròmetre també mostra com el tercer sector genera ocupació. El 80% de les entitats socials de l'àrea metropolitana destinen una part del finançament públic a la contractació, és a dir, que aquests diners acaben retornant a la societat en forma d'oportunitats laborals i, a més, tres quartes parts dels recursos públics que reben els destinen a l'atenció a les persones. El no lucre, la transparència, l'arrelament al territori i a la comunitat, la capacitat d'adaptació a les necessitats de les persones són els nostres valors. Per aquesta raó encara no "tanquem" i continuem existint.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article