Com implementem l’educació emocional?

Cada vegada hi ha més estudis que documenten els tangibles efectes positius de l'educació emocional i més veus que reclamen la seva inclusió en el sistema educatiu, demandes creixents des d'àmbits de la salut i de salut mental, de la psicobiologia, la neurociència, la psicologia social i la pedagogia, com a factor protector de riscs, com a font de benestar i motor d'assoliment d'objectius (personals i de relació).

Malgrat que avança el consens respecte a la seva necessitat, no passa el mateix en la implementació. Existeixen dues opcions confrontades, centrals en el debat sobre com s'han de desenvolupar les competències emocionals: sistematitzar sí, o sistematitzar no. Hi ha qui defensa que és suficient un clima emocional de centre amb un professorat que dóna atenció emocional a l'alumnat que ho necessita. Hi ha qui aposta per fer programes. També hi ha qui creu que s'han d'incloure les dues opcions, que són inseparables.

Enfocament pluridimensional. Segons el meu criteri l'educació emocional cal que es tracti de manera transversal i paral·lela a una planificació amb objectius i continguts clars - diguem-ne assignatura, disciplina, programa, competència, projecte, matèria ... - amb un espai definit en el qual poder conèixer i practicar estratègies i recursos de gestió de les emocions alhora que es construeix el coneixement sobre un mateix en particular i com a ésser humà en general. El que es va integrant es posarà en pràctica (transversalitat) en totes les situacions que es plantegin de manera natural en la vida escolar, tant acadèmiques com de relació.

Els objectius i continguts han de ser progressius però també adaptatius a cada grup i a cada individu en particular. Ja que l'educació emocional es fonamenta en l'adquisició de coneixements i pràctiques que es materialitzen globalment a partir d'uns aprenentatges específics, no hi ha altra manera d'assegurar que "tots" els continguts imprescindibles arribin a "tot" l'alumnat.

Il·lustro el meu enfocament fent la comparació amb alguna competència com, per exemple, la lingüística. Indubtablement és una competència que s'aborda des de tots els àmbits, en el desenvolupament de les altres competències i en qualsevol situació comunicativa. Això no impedeix que es treballin específicament totes les seves dimensions (oral, lectora, escrita, literària, etc.). Aquesta lògica present en el treball competencial no hauria de ser refutada quan ens referim a l'educació emocional en totes les seves dimensions (autoconeixement, gestió corporal i del pensament, empatia, etc.)

La meva hipòtesi sobre el rebuig a la sistematització està basada en l'educació rebuda per part de professorat, i no em refereixo a la informació, de la qual en general es disposa, sinó a un treball profund de la pròpia persona (un pot llegir-se tots els articles, manuals i programes d'educació emocional i ser emocionalment analfabet). Aquesta seria la clau: la vivència de qui ha d'ensenyar i ha d'acompanyar l'alumnat en la seva maduració emocional. No es pot ensenyar el que no es té integrat. Educar emocionalment des de la immaduresa emocional condueix a contradiccions, a vegades tan rotundes que fan desaconsellable, per algunes persones, intentar desenvolupar la intel·ligència emocional de la canalla i de l'adolescència.

Tot i la seva importància personal i social, els continguts i aprenentatges de l'educació emocional no seran considerats aprenentatges competencials fins que no penetrin formalment en la formació inicial del professorat i així com en la formació dels agents de l'administració educativa.

Per acabar, voldria subratllar que totes les planificacions que s'integren en el currículum de manera coordinada, i generalitzada en tota la vida de l'escola, tenen més possibilitats de produir els efectes desitjats i que aquests perdurin. Com més s'experimenta una proposta educativa, en diferents moments i des de diferents perspectives, més possibilitats existeixen que sigui interioritzada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article