La transició ecosocial i la propera legislatura

Una de les sèries del moment ens situa en diverses situacions angoixants que, possiblement, ens tocaria viure si hi hagués un col·lapse. És una producció francesa, prepandèmia, que, en realitat, no especifica ni el què ni el com del "col·lapse" que li dóna títol. Però ens transporta, en ple segle XXI, al missatge del conte clàssic d'Hisop de la formiga i la cigala: sabem que cal preparar-se, a escala individual, però també col·lectiva: per l'hivern, o pel pic del petroli, pel fred, o per l'emergència climàtica...

Preparar-se és difícil, perquè, més enllà de la direcció, es desconeixen totes les passes a seguir. Però molt més traumàtic seria no fer res. Recentment la sociòloga Iolanda Fresnillo destacava a una entrevista que "construir una alternativa a partir del col·lapse del sistema generaria molt de patiment". La idea resulta angoixant i per tant paralitzadora. També destaca que les alternatives no venen en catàlegs i embolicades amb llacets, a punt per ser desplegades, sinó que es van construint, a base d'assaig i error. Prenent decisions, recalculant la ruta, rectificant la direcció quan toca, actuant.

Això és el que li demanem a la política. De càlculs i recàlculs ambientals en portem dècades: des de l'Acord de París del 2015, a la Cimera de Rio de 1992, a la publicació dels Límits del creixement amb l'Informe Meadows el 1972. Recerques científiques, IPCC, IPBES, i memòries locals. Es troba coincidència en el fet que cal fer passes vers el canvi en discursos de l'ONU, del Consell Europeu, dels governs dels Estats, i de les entitats ambientals i els moviments socials. En activistes joves com Greta Thunberg, en periodistes veterans com George Monbiot, en actors de Hollywood com Leonardo Di Caprio o instagramers locals com Carlota Bruna. Fins i tot en el Banc Mundial.

Però "per què hi ha tanta diferència de reacció i resolució entre la manera de tractar la pandèmia de la Covid-19 i la manera de fer front a la crisi climàtica i ambiental?" es preguntava en un vídeo viral la passada primavera, en plena emergència de coronavirus, Christian Felber, fundador del Moviment per l'economia del bé comú. Preguntes similars a les que periòdicament llança Greta Thunberg als polítics - l'últim cop, aquesta mateixa setmana als qui es reuneixen a Davos - : "...fa tres dècades (que ...) bla bla bla... quan penseu passar a l'acció, per complir les promeses fetes als vostres fills, quant de temps encara continuareu a dir una cosa i actuar fent l'oposada, quan més trigareu a reaccionar d'acord amb l'emergència en la qual estem?.."

"Les entitats hem d'actuar com a agents de canvi" exposava, just abans de Nadal, Teresa Franquesa a una ponència - en línia, és clar -. Perquè les societats i les cultures sí que poden canviar, així ho testifica l'antropologia: però ho fan quan les persones impulsen els canvis.

El 14 de febrer totes les persones que resideixen a Catalunya tenen una nova oportunitat d'impulsar el canvi socioecològic i avançar en la construcció d'una alternativa al col·lapse traumàtic auspiciat a la popular sèrie. La XCN també vol exercir de forma activa el seu paper com a agent de canvi. Per això ha identificat 64 passes concretes necessàries per a la transició ecosocial. 64 passes relacionades amb els recursos naturals, el model alimentari, l'ordenació del territori, el vincle entre salut i natura, i la millora de la governança en les polítiques de conservació de la biodiversitat.

Seria difícil entendre que el 2021 el debat ambiental no fos un dels eixos vertebradors de la campanya electoral, atès que la crisi ecològica, climàtica i social així ens ho exigeix. Però serà encara més difícil d'entendre que no esdevingui un element central de la legislatura vinent. Especialment mentre som testimonis de l'anomenat efecte Biden, focalitzant de forma decidida els Estats Units vers el medi ambient després d'uns anys sense rumb.

Una Catalunya que fa els deures, al 2021, és inimaginable sense una estructura departamental que impulsi la transició ecosocial i capaç d'assumir de manera exclusiva les competències de medi ambient i sostenibilitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article