Els reptes del Treball Social Educatiu en temps de pandèmia

Tota la comunitat educativa ens hem posat al dia pel que fa a plataformes, pantalles i xarxes socials sense pensar gaire en les seves conseqüències. Sobretot, hem descobert la fragilitat, la resistència, la comprensió, la compassió. Hem pogut anar avançant, protegint i protegint-nos amb una gran responsabilitat individual i col·lectiva, fent de l'escola un lloc segur. Vam començar el curs sabent que estàvem enmig d'incerteses i carregades de reptes: grups bombolla, protocols sanitaris, distància social, control de temperatura, hidrogel, finestres obertes, espais naturals cedits, PCR, quarantenes, classes híbrides...

Les treballadores socials educatives som un col·lectiu minoritari en un sistema de professionals, majoritàriament, docents. Tot i els més de quaranta anys d'experiència en el sistema educatiu català, el treball social educatiu és encara desconegut tant per a les famílies com per a la població en general. Actualment, es desenvolupa dins dels Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP), equips formats per professionals de psicopedagogia, treball social i fisioterapeutes. Però, què fem? I com?

La mirada social esdevé la clau en la comprensió de moltes de les necessitats que ens trobem a l'aula: des d'ajudar a entendre d'on sorgeixen les barreres sociofamiliars, com poder validar les diferents experiències, fins a acollir les seves emocions i facilitar recursos per apoderar en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Els i les treballadors/es socials planifiquem i intervenim tenint en compte que l'objectiu és procurar aportar benestar als centres educatius, a les famílies i a l'alumnat al qual atenem. Tenim sempre presents les seves necessitats, des de l'escolta activa, la vinculació i des d'una mirada apreciativa, destacant les seves potencialitats i fent-los partícips del procés de canvi.

Per fer-ho, estem presents en diferents fases: la tasca assessora, la detecció de necessitats, el diagnòstic social de l'alumnat, l'acreditació de necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i culturals desfavorides, la coordinació entre els diferents serveis de l'àmbit social, la participació en programes comunitaris, l'activació i seguiment de protocols diversos (assetjament escolar, maltractaments infantils, absentisme, conflictes greus...), entre d'altres.

Treballem braç a braç amb el professorat, amb l'alumnat i les seves famílies i des del treball en xarxa. La xarxa ens dóna la possibilitat de tractar la comunitat educativa com un tot, i d'aquesta manera evitem mirar els centres educatius com espais individuals i ens permet treballar l'alumnat i les famílies en el seu entorn social i no només des de l'escola. Així mirem l'alumnat des de tots els seus vessants, de manera sistèmica.

Aquesta pandèmia ha servit perquè l'administració educativa validi algunes de les necessitats socioeducatives dels centres. De fet, la pandèmia ha evidenciat moltes de les necessitats amb les quals treballem, però que quedaven amagades per la falta de contacte entre els centres educatius i les llars dels alumnes i les seves famílies. Necessitem incrementar el nombre de treballadores socials en els EAP per poder fer front, de forma integral, a les noves situacions postpandèmia. Amb tot, el repte més important que tenim sobre la taula és explicar-nos i visibilitzar-nos.

Caridad Villar (treballadora social EAP B-20 de Ciutat Vella) Montserrat Pedret (treballadora social EAP T-03 del Baix Ebre) Ana Garcia (treballadora social EAP B-34 de Sabadell). Representants del grup de treball de Treball Social de l’àmbit educatiu del TSCAT.