Quan complir 18 anys et canvia la vida

En ple confinament, a la FEPA (Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits) vam engegar un concurs literari que portava com a subtítol Somnis, realitat, identitat on hi havia tres categories diferents: menors d’edat; de 18 a 25 anys; i majors d’aquesta edat. La premissa era escriure sobre les dificultats a les quals s’enfronta el jovent extutelat. Aquests nois i aquestes noies viuen un moment de canvi radical en la seva vida en el moment que arriben a la majoria d’edat, ja que passen d’estar en recursos on se’ls acompanya en tot moment, a haver de buscar-se la vida: cercar pis, gestionar els seus ingressos, assegurar-se que tenen tots els documents correctes, etc.

Són molts els joves que any rere any compleixen 18 anys. Per a la gran majoria de nosaltres, es tracta d’un moment de celebració. Esdevenim llavors “majors d’edat” però, en realitat, després d’uns dies, te n’adones que la teva vida no experimenta grans canvis. La teva família continua estant allà, els teus amics i les teves amigues segueixen amb tu, continues estudiant i vivint al mateix lloc... El canvi en arribar a aquesta edat és mínim, fins i tot inexistent, però s’entén com un moment d’alegria. Doncs bé, per a altres persones no és així.

Els relats que ens arribaven eren de tota mena, però la gran majoria eren més aviat tristos. Va ser una gran sorpresa haver-ne rebut tants i de tants països diferents. Sent la primera edició del concurs, no sabíem què esperar. Per descomptat vols que tingui èxit, però hi ha moltes coses que no pots arribar a controlar i, per tant, sempre tens una mica de por, però va ser una molt grata sorpresa veure com tanta gent s’interessava per aquest col·lectiu i ens enviava els seus relats parlant d’aquest jovent des de diverses perspectives. Al mes de juliol, un jurat expert va decidir quins relats eren els millors i, per tant, mereixien transformar-se en personatges il·lustrats. No va ser una decisió fàcil, però els tres escrits que van esdevenir guanyadors no poden ser més diferents entre ells. El toc final el va donar la il·lustradora Cristina Bueno, passant aquestes paraules en un còmic ple de colors i de vida.

Un dels relats guanyadors del concurs es titula Crónicas de la realidad, i el protagonista és un noi que parla d’aquest moment quan es veu obligat a començar una nova etapa de la seva vida. “Aquelles persones que ho han donat tot per ells desapareixen quan ve la majoria d’edat. Es perden amb un delicat parpelleig”, explica l’autor. Es tracta d’un relat que explica la situació d’un noi exutelat.

Un de tants que viu amb neguit el dia a dia perquè tenim un sistema que no els hi posa les coses fàcils. Tot i el pessimisme general del text, l’autor acaba amb unes paraules d’esperança: “Famílies i centres, cuideu d’ells de veritat. Transparents, sense embuts. Per sort encara existeixen àngels en aquest maleït infern. Espero que amb la vostra generositat creeu una nova realitat".

Aquestes últimes frases li donen la nota positiva al relat. I és que, sense les entitats que ajuden a aquest jovent quan surten del sistema, molts es veurien perduts en un món que, en lloc de donar-los la mà, els hi aparta i els hi posa traves. Aquests “àngels” són els educadors i les educadores que lluiten per donar-los una oportunitat a aquest jovent. Aquests “àngels” veuen en els nois i noies: futur, resiliència, força, empenta, i tot un conjunt de qualificatius pels quals val la pena esforçar-se. I per això dediquen les hores que faci falta acompanyant a aquests nois i a aquestes noies perquè aconsegueixen els seus objectius.

Només a FEPA hi ha aglutinades gairebé 70 entitats d’arreu de l’Estat que treballen a favor d’aquests joves acompanyant-los en els seus itineraris. Entre totes elles, el 2019 es van atendre a més de 3.500 joves (segons dades de l’estudi Jóvenes en proceso de emancipación: análisis de resultados. Encuesta FEPA 2019). Tot i l’estigma que pateix el jovent extutelat, la gran majoria de nois i noies està estudiant o treballant per crear-se un futur enfront dels entrebancs del sistema. Per sort, molts compten amb el suport d’aquests “àngels” per fer les coses una mica més fàcils.