La comunicació tòxica i el seu impacte social

La comunicació és un dels continguts que alimenten la vida: sense ella la societat no existiria. Les persones autistes estan submergides en la seva involució perquè no poden comunicar-se, no poden interpretar els significats perquè tenen la ment bloquejada.

Al mateix temps, la comunicació no és neutra: és la que fa possible la interacció entre persones. No existeix la no comunicació: inclús els silencis són un tipus comunicació. També ho són els comportaments. Hi ha comunicacions que ajuden al desenvolupament personal i altres que són tòxiques i poden portar a un conflicte de conseqüències negatives si no es combat a temps. Preparar-nos emocionalment per a desqualificar els missatges que pretenen afeblir-nos, és una bona manera de mantenir l’autoestima i la fortalesa mental necessària per a encarar positivament els reptes de la vida.

No tots els missatges tòxics prosperen, tot depèn de la capacitat de rebuig que ens dona la nostra fortalesa mental i l’habilitat en saber veure la part amagada de la manipulació de l’altra persona que no és precisament un referent d’honestedat. La millor resposta és desqualificar els atacs mostrant seguretat i fortalesa. També reforçar-se en èxits assolits

Pel que fa a nivell col·lectiu, tenim un exemple proper en habilitat tòxica: l'expresident dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, campió d’un ideari ultraconservador, ha alimentat amb constantment les notícies falses en tot el seu mandat. Algunes de les influències del seu estil autoritari i manipulador, es van escenificar en el violent atac al Capitoli amb un balanç de cinc morts el passat mes de gener.

El que preocupa és que el contingut ideològic del seu lideratge va ser avalat per 60 milions de ciutadans i ciutadanes, i que aquest perfil i ha anat fent-se un espai polític en altres països. A Espanya està representat per VOX que va guanyant diputats. Dintre d’aquesta ideologia tòxica s’hi mouen altres grups i persones, com els amargats generals jubilats amb alè agressiu, el senil Mario Vargas Llosas, a qui el Premi Nobel no li ha tret l’insomni que li provoquen els sobiranismes i nacionalismes, per exemple, de Catalunya.

Analitzant altres camps, i referent a grups tòxics, hem de lamentar la destrossa de vehicles del Grup de voluntaris de SOS 4x4 utilitzats per accions de salvaments i molt implicats en aquestes recents nevades.

A les persones socialment sensibles, ens preocupen també els missatges xenòfobs i de manera especial la violència de gènere que en molts casos acaben amb morts i en tots es produeix un constant patiment. I en l’àmbit empresarial? El pitjor missatge és veure com l’esforç de treball no va acompanyat amb una mínimament justa compensació salarial.

Com il·lustració escandalosa, puc esmentar una empresa de telemàrqueting que paga retribucions entre 250 i 300 euros mensuals a les seves teleoperadores autònomes per sis hores diàries de treball durant 30 dies del mes, finals de setmana i festes incloses. Sens dubte, és un abús descarat i inclús immoral que l’ha d’assumir aquelles persones que no tenen altres opcions de feina.

Sortosament hi ha la banda contrària: la d’actuacions responsables i positives en tots els àmbits. També en la realitat empresarial. En aquest cas molts equips directius saben reconèixer el valor de les aportacions de les seves plantilles al benefici i sosteniment de l’empresa. Amb relació als salaris, estem en moments econòmics crítics per les empreses, però les persones empleades són un actiu humà, un talent necessari que és necessari cuidar amb retribucions adequades.

Ja vaig destacar en un altre article de Social.cat el protagonisme positiu dels professionals de la salut que, assumint cada un des de fa mesos, un fort esgotament físic i mental, segueixen estant al peu del canó contra la Covid-19, intentant rescatar vides de les portes de la mort.

La formació de les noves generacions: amb valors

És urgent formar bé a les noves generacions perquè protagonitzin una altra cultura social més humanista: el món educatiu i determinades institucions de la societat civil té un gran protagonisme. Un estudi de la Universitat de Harvard, posa de manifest que les relacions de confiança, i els vincles de cooperació són propiciadores de felicitat i coratge.

Donem publicitat a les bones pràctiques i a l’hora denunciem la toxicitat de missatges, molts d’ells emmascarats amb un màrqueting manipulador.

Una bona caixa de ressonància per emfatitzar el bon fer, i posar al descobert actuacions moralment condemnables, són les xarxes socials. També les associacions veïnals dels barris suposen un altre bon recurs. A Aula Actual tenim un principi d’acció: “l’escola de la vida comença al teu barri”. La proximitat als problemes ajuda a entendre’l i resoldre’l. La formació de persones en atur és una altra bona iniciativa. Nosaltres, des del nostre projecte de la CONFAVC, Aula Actual ho hem experimentat en els seminaris sobre tècniques de negociació i venda per persones en aquesta situació. Hem aconseguit de moment que unes quantes persones trobin feina i salvin la seva economia

Es fa camí en caminar. A vegades l’horitzó està lluny, però caminant s’hi arriba. I mentrestant, anem buscant creativament altres alternatives.