Capital social i resiliència als barris, reflexions en època de pandèmia

Un dels aspectes que s’ha fet palès amb aquesta crisi sociosanitària és que els territoris més connectats i coordinats, aquells que compten amb major presència de vincles i relacions entre els membres de la seva comunitat han respost més i millor a les conseqüències socials de la Covid-19, demostrant que el capital social d’un barri és element clau de resiliència enfront de les situacions de crisis.

Avui tots i totes coneixem o hem sentit a parlar de grups de veïns i veïnes que s’han organitzat per respondre als reptes col·lectius que anaven sorgint segons s’aplicaven les mesures d’aïllament social necessàries per posar fre a la propagació del virus.

Moltes d’aquestes iniciatives, a les que més tard se les coneixeria com a “xarxes de suport mutu”, van néixer desenvolupant petites accions de solidaritat i col·laboració veïnal, tasques que en una situació de normalitat mai hauríem considerat essencials per donar resposta a necessitats socials de primer ordre. Parlem de baixar la brossa, fer la compra, o passejar els gossos d’aquelles persones que en un primer moment no podien sortir al carrer.

Recordem els mesos de març i abril de 2020, quan poca gent disposava encara d’una mascareta i des de les autoritats sanitàries demanaven a la població més vulnerable, especialment a la nostra gent gran, que es quedés a casa, que no sortís sota cap premissa. Ni tan sols podíem anar a fer la compra de la setmana, una sortida que molts de nosaltres vàrem convertir en el nostre moment de mindfulness on connectar amb el nostre present, lluny del batibull de notícies i veus radiofòniques discutint sobre corbes, símptomes i altres concatenacions de dades que avui dia han fet de nosaltres veritables experts en epidemiologia, biologia i totes les “gies” que tinguin alguna cosa a dir d’aquesta situació que encara avui ens envolta.

Aquestes experiències de col·laboració van anar mutant, tal com ho feia la situació social, passant de fer la compra a emprendre iniciatives plenes de creativitat i de voluntariat que abordaven problemes socials com la manca d’accés a internet de famílies senceres, proposant-nos compartir la wifi amb el veí del costat a qui no havíem gosat demanar una mica de sal en cinc anys de convivència; o les situacions d’aïllament social, convidant-nos a parlar amb una desconeguda per telèfon que tenia molt més per ensenyar-nos del que en un primer moment hauríem pensat...

Encara avui funcionen algunes d’aquestes iniciatives, especialment aquelles que posen la mirada sobre les dificultats que tenen moltes persones del nostre entorn per accedir a una alimentació digna. Malauradament, es tracta de situacions que ja s’estaven donant i que s’han agarbat amb l’arribada de la Covid-19.

A l’acció social això ho sabem molt bé, fa molts anys que ho denunciem i treballem perquè aquestes situacions que afecten les persones més vulnerables tinguin resposta, apostant decididament per l’acció comunitària com una eina útil que contribueix a teixir les relacions necessàries per incrementar decisivament el capital social dels territoris, constituint el caldo de cultiu idoni per l’aparició de les noves experiències de resiliència social com les xarxes de suport mutu.

És en aquest context on els processos comunitaris han d’estar a l’altura. Tal com explica el professor Ferrán Cortes, aquells territoris que compten amb processos organitzats com els Plans de Desenvolupament Comunitari, disposen d’estructures de participació i professionals dedicats específicament a l’acció comunitària, generant estratègies de desenvolupament social compartides entre les administracions públiques i les associacions del mateix territori. Això no obstant, no ha estat tan habitual que en aquestes experiències es generessin processos on els veïns i veïnes s’organitzessin entorn de la resolució dels seus propis problemes compartits.

És en aquest punt on les xarxes de suport mutu s’han mostrat com una nova eina de participació que ha aconseguit connectar a veïns i veïnes amb la realitat dels seus entorns, proporcionant als processos comunitaris una nova finestra d’oportunitat per treballar amb un perfil de ciutadans amb els quals no s’havia pogut connectar fins ara. Per tant, cal integrar aquestes noves expressions de participació veïnal, des del respecte a la seva autonomia i tenint clar els rols de cadascú.

No podem deixar que aquesta explosió de participació quedi desconnectada de les estructures comunitàries que ja s’han creat i que funcionen des de fa anys, cal apostar per aquesta nova fórmula que ha demostrat que la participació veïnal pot tenir camins alternatius als que estàvem acostumats, apropant a gent molt diversa que ens ha d’aportar noves mirades que vinguin a complementar el que ja estàvem fent des de fa anys.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
1.

Molt interessant. La diversitat és un dels eixos fonamentals del nostre model de societat. A més, sabem mesurar-la per usar-la com un bon indicador i criteri en la planificació.
A la vostra disposició si voleu més informació
Francesc Cárdenas
[email protected]
Tlf 661495212
www.aprodeme.org
www.eslamevafilla.cat

  • 0
  • 0

Comenta aquest article