Hem de valorar més les capacitats que les discapacitats

Soc invident, però no em destaco per aquesta característica, sinó per ser proactiva, empàtica, creativa i molt lluitadora, sabent-me adaptar a les diferents circumstàncies i limitacions que ens trobem les persones que, com jo, volem que es valorin les nostres capacitats i no la nostra dis-capacitat.

Al llarg del temps s’ha fet un pas endavant en l’equitat, adaptant espais i incorporant suports per a què les persones amb hàndicaps sensorials, com és el meu cas, poguéssim desenvolupar-nos acadèmicament i cursar estudis superiors. On el professorat, els companys i companyes de classe i els que tenim mancances, fem un gran esforç per a reeixir en el repte d’estudiar una carrera universitària, per superar les dificultats atès que les metodologies, els espais, els formats dels materials, la forma de transitar pel campus, no està pensat per a estudiants amb la nostra casuística.

He aconseguit el repte de graduar-me en pedagogia i ara es presenta una altra gran repte incorporar-me al món del treball. Tasca gens fàcil i amb molts obstacles per vèncer, perquè les organitzacions (empreses, entitats, institucions) valoren més la meva discapacitat que les meves capacitats. Sense aquesta oportunitat, és difícil demostrar que realment una persona invident també pot posar en pràctica les seves competències i exercir la seva professió.

Aquesta situació limita poder créixer com a professional i fa perdre l’oportunitat de créixer als professionals de les organitzacions, perquè no sabran com treballem les persones que ens manca algun dels cinc sentits.

És per això que faig una crida per a poder conscienciar a les organitzacions i als que tenen responsabilitats en la contractació de professionals perquè tinguin una mirada àmplia, lluny de perjudicis, i valorin les capacitats de les persones, més enllà de les seves discapacitats.

Les organitzacions han de ser flexibles, valentes, innovadores, empàtiques i solidàries. Han d’apostar per l’adaptació dels llocs de treball a les característiques dels professionals que any rere any s’incorporen al mercat de treball, cadascú amb les seves casuístiques, hàndicaps i característiques personals. Perquè el que cal és valorar les competències i habilitats de les persones, perquè la diversitat i la suma d’aquesta diversitat ens enriqueix i ens fa créixer a totes i tots com a persones.

La societat és diversa, per tant les persones també. Les organitzacions no poden quedar alienes a aquesta realitat i ha d’aportar la seva part de responsabilitat social, obrint les portes i facilitant que les persones amb diversitat funcional i sensorial, més enllà del que obligui la Llei 13/1982 (LISMI), puguin incorporar-se en un lloc de treball a igualtat de condicions que la resta de treballadors/treballadores.



Aquest article l’ha escrit Míriam Miralles Ocaña, pedagoga i membre del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article