La vida emocional dels gossos


Les emocions mouen part de la vida i també de la mort. Sempre estan presents d’una manera o d’una altra, en els bons moments, en els dolents, en els conflictes, en els enamoraments, quan tenim un fill... sempre hi són perquè són part de la vida, part de l’evolució de tots els mamífers. Les emocions no són una part indivisible de la ment del gos, sinó una part integrada a la resta i que en ells té un gran valor per com ha evolucionat el seu cervell.

Un dels grans aprenentatges que ens mostren els gossos és sobre un dels aspectes que més compartim i que encara que sembli contradictori els humans hem negat i encara avui dia continuem negant en els gossos, parlo de les emocions.

Els gossos són pura emoció: només cal veure quan arribes a casa qui i de quina manera et venen a rebre, com si haguessin passat anys que no t’han vist i potser només fa una estona que no ens veiem perquè hem hagut d’anar a comprar o a treballar. Observar-los quan es reuneixen amb altres gossos que coneixen i coincideixen en el parc, i veure i empatitzar amb ells sobre què estan sentint en aquells instants. Poder compartir amb ells aquests moments és d’una riquesa extraordinària.

Emocionalment parlant, els gossos són molt rics. Si no, com és què són capaços d’endinsar-se en el més profund del nostre cor? Doncs perquè compartim i ens connectem sent capaços de desenvolupar un vincle i relació extraordinària amb les emocions més bàsiques (com a mínim), com per exemple: la por, l’alegria, la tristesa, la ira... emocions que tenen molta relació amb l’empatia, la tolerància a la frustració i la moralitat.

De la mateixa manera que hem d’acompanyar i ajudar als gossos a elaborar etapes vitals, a aprendre a comunicar-se amb altres iguals, a interactuar d’una forma saludable i madura amb altres gossos i persones, els hem d’acompanyar a ser conscients de les seves emocions d’una manera que les puguin integrar i entendre a la seva manera. No podran posar paraules a què senten en cada moment o en situacions concretes, però sí que podran sentir d’una manera més o menys intensa i treure un aprenentatge significatiu tant emocional com cognitiu.

No hi ha evolució i transformació sense les emocions ben integrades. El món intern dels gossos és molt emocional, per això viuen tant en el present, en l’aquí i en l’ara, sense obviar el passat, ja que aquest, tant en gossos com en humans, condiciona el present i el futur.

Els gossos ens mostren una vegada més el més rellevant de la vida, les emocions immerses en les relacions, sense les quals deixaríem de ser éssers socials i gregaris.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article