El cercle virtuós de la Justícia Social, una tasca de l’Educació Social

Els cercles ens transmeten una percepció de prolongació, de retroalimentació, d'una successió d'elements que es reiteren una vegada i una altra.

Existeixen cercles viciosos que originen múltiples resultats negatius, però també cercles virtuosos que, al contrari que els anteriors, els elements que es repeteixen com a causa i efecte generen resultats positius. En els dos casos trobem una o més causes i un o més efectes que s'uneixen entre si. El que genera el cercle és la volta al principi i a repetir la seqüència i a reforçar el resultat.

Parlar de privilegis en una societat que pertany a un país desenvolupat és una cosa a la qual estem poc acostumats perquè considerem que és una cosa normal, alguna cosa que tots posseïm pel fet d'haver nascut en aquest anomenat “primer món”.

Som més conscients de les desigualtats i de les discriminacions que dels privilegis que donem per fet que es tenen. Ens envoltem d'exclusió. Convivim amb el racisme, la xenofòbia, l'homofòbia, la aporofobia i el masclisme com un nen conviu amb les seves joguines. Ho portem damunt com un abric en ple hivern, com alguna cosa que està establerta i considerem “normal”.

Quan veiem escenes de violència masclista en una pel·lícula pensem que això no passa a casa nostra, que això només succeeix al cinema, una cosa inventada, o com a molt molt lluny de les nostres llars, en aquests països que no han sabut o no han volgut ser tan desenvolupats com nosaltres.

Els grups de poder continuen sent els mateixos, perpetuat en homes d'ètnia blanca amb alt nivell socioeconòmic i poder, fills d'aquells que van portar la democràcia al nostre país. Aquests que concedeixen una miqueta, però no tot. Els que guarden maletins a les seves cases i les escombraries sota la catifa perpetuant els prejudicis i desigualtats. Els que fan que sembla que alguna cosa està canviant, però en realitat no ho fa.

Els prejudicis i estereotips continuen campant lliurement en la nostra societat, hem de conscienciar a la societat de la necessitat d'educar en igualtat. De la importància de la inclusió, de l'educació i de la igualtat d'oportunitats.

Tenim el deure d'abordar aquesta problemàtica amb perspectiva de gènere i equitat en tots els seus àmbits i contextos. Per a això és necessària la col·laboració de tota la societat i de les institucions. Un suport institucional i econòmic on les polítiques s'orientin a la construcció d'una societat més justa, que sigui capaç de trencar amb els models obsolets que encara regeixen unes certes polítiques orientades a pal·liar les injustícies socials.

S'ha de treballar cap a aquesta societat inclusiva i justa a través dels agents de canvi que, a la vegada, han de comprometre's a estar en contínua formació i trencar amb les velles polítiques assistencialistes.

En definitiva, una societat que educa en valors, es converteix en una societat més justa, no sols per als oprimits i víctimes de prejudicis i desigualtats, sinó que és un benefici social que aconsegueixen tots els seus membres.

Es pot aprendre, -i s’ha d’aprendre-, a treballar amb les persones fomentant els cercles virtuosos per a aconseguir que, durant el seu desenvolupament, les persones passin d'un cercle virtuós a un altre, de manera que aconsegueixin un desenvolupament personal sa i feliç. D'aquesta manera, es formarà una societat d'adults realitzats i satisfets que educaran a nens realitzats i satisfets, a través de crear i mantenir els cercles virtuosos.

El sociòleg francès Christian Baudelot parla del “cercle virtuós de l'educació”, el qual consisteix en el fet que quants més estudiants hi ha en una societat aquesta és més rica; i entre més rica és la societat més estudiants té. La qual cosa deriva que l'educació és un factor determinant de riquesa individual i col·lectiva, on l'Educació Social cobra tanta importància com l'educació del coneixement i l'educació individual.

Les educadores socials som promotores dels cercles virtuosos i aniquiladores dels cercles viciosos.