No sols de pa viuen les persones enmig d’injustícia social

Aquest dissabte, com cada 20 de febrer, va ser el Dia Mundial de la Justícia Social i veiem que el món transcorre entre un augment de despropòsits, les ja existents desigualtats i d'una allau consumista que fa trontollar els valors i esforços diaris de milers de persones, famílies i comunitats en contínua cerca de la societat del benestar. Més enllà del 'dia de la marmota' ens aferrem a cercar camins i estratègies per poder superar aquests entrebancs normalitzats.

És trist i dur, com educadors/es socials, el fet d'acompanyar cada cop més persones que tenen dificultats per poder subsistir, observar des de la primera línia les seves frustracions i desànims, i l'impacte que representa per les seves famílies haver de fer renúncies. No sols a un diumenge de platja amb els nens o també a esgotar un calçat malmès o a no poder fer un cafè en una terrassa sinó, a aquestes situacions, anar-ne sumant una darrere l'altra. I haver de 'normalitzar-ho' com 'un peatge' que hem de fer per tenir una quota dins de l'Estat del Benestar, sense adonar-nos que estem contribuint a fer que una petita part de la Justícia Social sigui un miratge ple de bones intencions.

La nostra tasca d'acompanyament, assessorament, informació, suport, treball... amb les famílies es dilueix i es contraposa als grans interessos polítics i empresarials d'enriquiment especulant des de les companyies elèctriques, les de l'aigua o l'habitatge, entre tantes altres. Tot això, però, no ens fa defallir i seguim la nostra tasca d'engrescar i sembrar esperances perquè aquestes famílies que es troben embolcallades en la fragilitat social i la precarietat socioeconòmica, puguin fer un salt i tinguin opcions a poder viure amb dignitat, mentre lluiten contra la inJustícia Social que ens envolta, ja sigui en forma de pandèmia, crisis econòmica, desindustrialització, valors obsolets, etc.

Aquest dia ens recorda que de tant en tant hem de prendre el pols a la societat i les persones amb les quals treballem per convidar-nos a reflexionar sobre com estem i en valorar el com estem i com tenim l'entorn immaterial, per així empoderar-nos i projectar el camí cap al benestar comunitari, familiar, personal. Ens qüestionem on és i està la Justícia Social davant la incertesa i la desigualtat, veient que no és un fet aïllat, sinó com a part d'un repte o prova de vida per la majoria dels mortals.

Hi ha una hipòtesi sobre l'origen etimològic de la paraula Díkē (Salamone, 2013) que estableix una relació entre la justícia, el dret i la igualtat en L'Antiga Grècia. La Justícia Social repara en aquests elements crucials per a afavorir la igualtat d'oportunitats en i per a la ciutadania. L'Educació Social com a professió necessària té en la seva essència fundacional la justícia social com a raó de ser i punt focal en el qual es fonamenta el seu codi deontològic:
"Principi de justícia social: l'actuació de l'educador/a social ha de basar-se en el dret a l'accés que té tot ciutadà a l'ús i gaudi dels serveis socials i educatius en el marc de l'estat social democràtic de dret, i no en raons de beneficència o caritat. Aquesta situació exigeix que des del procés de l'acció socioeducativa actuï sempre a favor del ple desenvolupament i benestar de les persones i els grups".

Per tant, hauríem de considerar que la seva aportació professional és clau en una pràctica social ètica i igualitària, equitativa, on existeixi una transferència real entre l'Estat de Benestar i les seves polítiques públiques que responguin específicament a les necessitats de la ciutadania en l'aquí i l'ara. Les institucions públiques actuen com si fóssim prescindibles encara que a l'hora de la veritat s'adonen que som professionals essencials, sempre, en tota hora, hi ha algun educador social exercint.

L'educador/a social és un professional forjat de valors essencials i que treballa des del vincle i la confiança, un professional que exerceix el seu treball en la precarietat generada, al mateix temps que la que pateix per part del mateix sistema. Treballa des d'una doble precarietat, encara més aguditzada en temps de pandèmia de la Covid-19 i d'inseguretat ciutadana. Ens trobareu cada dia a les 'trinxeres', malgrat la invisibilització. Què té a veure tot això amb la justícia social? Les institucions i els organismes competents han de vetllar per un benestar per a totes les persones. Cal que fomentin la coordinació de recursos i la promoció d'alternatives actives de canvi, legitimant l'activitat de l'educació social i disminuint les condicions de vulnerabilitat de les persones a qui atenem i acompanyem. Treballem amb els més febles de la baula? Tot sovint sí, no solament; cal buscar l'equitat i la igualtat d'oportunitats entre oprimits i opressors, entre marginats i marginadors, entre segregats i segregadors. A més de teixir ponts d'enllaç creant xarxes socials, en ser i estar punts de referència per tots aquests col·lectius afeblits per un model consumista que els ha abocat en la fragilitat i vulnerabilitat social. Sent sovint els seus interlocutors amb l'administració hem d'enfortir el treball grupal i comunitari com eina de prevenció, des d'espais on reforçar l'autoestima i apoderar les persones.

On queda aquest treball preventiu i comunitari que desenvolupem amb el dia a dia? Cada cop és més complicat, amb actuacions urgents, burocratització, allau de silencis, Ingressos Mínims Vitals que no arriben mai, i que són engrunes per al demà i un llarg etcètera. Sols faltava afegir-hi ERTO que afecten a tota la societat.
Cal que institucions i organismes s'ho creguin. Al final no deixa de ser allò de la vella nova consigna de 'Pa, sostre, treball i llibertat' i tot el que se'n deriva, sobretot la dignitat.

Aquest article l’han escrit Cleo Campuzano i Jordi Baiget, educadors socials i Vocals de la Junta delegada de Lleida del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article