Desequilibri d’individu i societat

La lluita entre emocions i realitat. Com t'està afectant la realitat? Quin àmbit de la teva vida s'ha ressentit l'últim any? La teva família? La relació amb la parella? La feina, la salut, les amistats, el teu benestar, desenvolupament, oci... Probablement un i més d'un d'aquests àmbits s'han vist afectats per la situació actual. La no consecució del desenllaç del maleït virus, juntament amb el malestar col·lectiu, desgasta i causa un impacte en la salut mental. Avui diem fins aquí.

Assenyalar o buscar representants al malestar pot ser un intent més de gestionar el descontent, malestar i cúmul de frustracions, malauradament disfuncional. En la cerca de culpables es pot confondre la situació i el que és pitjor, prendre decisions precipitades o distorsionades. Amb la nostra vista, com envoltada per la boira de Lleida, ens pot jugar una mala passada i veure les coses en un túnel en lloc de forma panoràmica. Orientats en veure-ho tot negre, correm el risc que passi factura al que tenim de bo, invisibilitzat per estar malparlant de coses que no estem aconseguint canviar.

Es pot observar en la consulta de psicologia com, desgraciadament, la pèrdua o estat de la feina pot generar ressentiments a la relació de parella, fins ara pilar de suport i punt de propulsió. Pot ser que al contrari, sigui la feina de la qual gaudies la que es vegi negativament influenciada per lo malament que estan les coses a casa. Hi ha hagut molts canvis en la nostra manera diària d'actuar i això deixa rastre.

De ben segur tots hem deixat projectes o desitjos en pausa, aquell viatge anual, aquell projecte professional, etc. El fet de buscar complir les expectatives en els altres àmbits de la nostra vida pot acabar perjudicant-nos.

Decisions o readaptacions que necessiten revisió, dinàmiques i nous hàbits en procés de millora, canalitzar el nostre malestar de forma errònia. Són moltes les frustracions, limitacions i esperances forçosament readaptades en els últims mesos. Ja no tan sols de la pandèmia, de tot el que genera en l'esgotament popular, el desgast de mica en mica de la paciència, la tolerància i l'esperança de temps millors.

En aquest sentit, les manifestacions de l'última setmana són fruit d'alguna cosa que va més enllà del desacord per l'empresonament d'una persona. Són reflex de com pot trontollar el nostre punt mitjà, la lògica que ens diu que és més convenient que els extrems.

Mencionant l'atur juvenil, moltes persones poden simplificar en excés la lectura que se'n fa de les manifestacions. "Són joves maleducats" o "Això són els immigrants" en són dos exemples del biaix que es pot experimentar a l'intentar trobar explicació als actes. La situació és complexa com així també ho van evidenciar els diversos missatges de les pancartes, lemes tant pel dret a la llibertat d'expressió, la corona, propostes de dimissions o la reivindicació de la protesta no pacífica.

La situació per la qual estem passant no facilita gens treure la nostra part positiva, la nostra il·lusió i entusiasme, que tot vagi rodat. És molt perillós que trontolli la nostra esperança i convicció que ser pacífic no és inútil, que un canvi sense violència és possible. No es pot arreglar res a base de pedrades, foc i destrucció.

Els últims dies ens serveixen d'exemple del que pot significar una mala gestió de la nostra càrrega. Reflecteixen aquest desgast i deteriorament esmentat anteriorment. Afrontar de forma saludable la muntanya de coses que se'ns poden haver ajuntat té el seu inici en entendre les mateixes emocions i pensaments, com funciona la nostra ment i com és la nostra manera de prendre decisions.

El repte és viure la nostra pròpia vida com si cada moment importés i treballar sobre això, independentment del dolor, tristesa, desesperació, por o ràbia. És clau per a aconseguir passar de la resignació a l'acceptació i canvi en positiu. Conscients de com l'actualitat ens pot estar condicionant, el nostre poder radica en tot el que podem gestionar, enfoquem el nostre esforç en allò que no s'escapa del nostre control. En l'acció que suma. En el desequilibri, la societat està assedegada de psicologia. Utilitzem-la per veure amb més claredat la manera en què vivim. I aconseguir els canvis que volem per millorar la nostra salut i qualitat de vida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article