Realitats ocultes de la pandèmia: els trastorns de la conducta alimentària s’han agreujat

En poc es complirà un any de l'inici del confinament. 12 mesos després, podem observar les doloroses conseqüències que ha deixat la pandèmia en les persones que sofreixen un Trastorn de Conducta Alimentària (TCA). Els psiquiatres han advertit d'un “tsunami” de pacients amb trastorns alimentaris, així mateix l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) va informar que els casos s'han triplicat a Catalunya.

Es calcula que en l'àmbit mundial entre un 4% i 6% dels joves d'entre 10 i 25 anys té un trastorn de conducta alimentària. A Espanya hi ha 400.000 persones que pateixen trastorns alimentaris, dels quals nou de cada deu pacients són dones, a pesar que el nombre d'homes també ha augmentat. Quant a l'edat, la incidència més gran es produeix entre els 12 i els 18 anys. No obstant això, l'ACAB assenyala que cada vegada ens trobem amb casos que tenen una edat d'inici més baixa, entorn dels vuit o nou anys.

Aquest augment es relaciona juntament amb el de l'ansietat i la depressió, dos factors estretament relacionats. Els tractaments són llargs i complexos i a causa de la saturació del sistema de salut, els pacients han hagut de tractar-se en línia o han hagut d'interrompre els seus tractaments.

Els trastorns de conducta alimentària són trastorns psicològics greus i es classifiquen en anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per afartament, trastorn per rumiació i PICA. Sumant a aquests tipus trobem la vigorèxia (obsessió per un cos musculós) i ortorèxia (obsessió pel menjar saludable). Una anàlisi acabada de publicar a The Lancet, arriba a la conclusió que són necessaris més finançament i estudis sobre el tema, ja que els tractaments farmacològics o psicològics dels TCA encara no proporcionen dades esclaridores sobre la seva efectivitat.

Els TCA s'intensifiquen en condicions com l'aïllament. Malgrat que no hi ha dades comparables a Espanya, al Regne Unit s'ha identificat que s'ha disparat en 80% les derivacions d'urgències, mentre que el temps d'espera per a joves i infants ha augmentat un 128% en comparació amb el 2019.

A causa de la situació per la Covid-19 i el confinament, la por per augmentar de pes, sumat als missatges que trobem en la televisió o en les xarxes socials de “pèrdua de pes” juntament amb l'obsessió per no agafar quilos de més en el confinament, han empitjorat la situació d'aquestes persones.

Davant l'augment dels casos, cal intensificar la prevenció enfocada en nens i nenes, desenvolupant la seva autoestima, promocionant hàbits d'alimentació saludables, juntament amb la promoció de la salut mental des de la família, reconeixent els primers senyals d'alerta en l'alimentació i imatge corporal. D'altra banda, des de les institucions públiques cal promoure l'ajuda i finançament a entitats que treballin aquests temes, impulsant legislació que protegeixi els infants menors, i recerca perquè puguem conèixer més sobre aquestes malalties, la seva prevenció i el seu tractament.

Finalment, és imprescindible tenir en compte el paper de cadascun/a de nosaltres com a membres de la societat, sent conscients de quines empreses o marques promouen distorsions en la imatge corporal i autoestima de les persones joves per al seu propi profit, utilitzant els canals de comunicació, evitant contribuir com a clients, i denunciant quan sigui oportú.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article