La Covid-19 no pot deturar l’animació sociocultural i turística

És temps de pandèmia i també és temps de reinventar-se, de buscar oportunitats per a continuar fent activitats socials, d'oci i temps lliure; això sí, mantenint les exigències sanitàries.

La Covid-19, i la gestió política, està limitant el fet de poder cobrir una de les necessitats més importants de l'ésser humà com és relacionar-nos. Està limitant l'activitat física i poder gaudir d'activitats recreatives i d'oci que permeten el descans, la diversió i el desenvolupament personal; les tres activitats més importants que es duen a terme durant el temps lliure, ja anomenades en el 1975 per Joffre Dumazedier. L'oci, en si mateix, és considerat un dret de les persones i un valor vital. Constitueix un espai on compartir el temps amb la família, els amics, a més de ser una font de treball, com per exemple l'oci en l'àmbit turístic que suposa un sector socioeconòmic fonamental.

En l'àmbit educatiu també s'imposen mesures, que limiten i alhora permeten l'activitat docent. La política educativa actual procura garantir el dret a l'educació per tothom, salvaguardant la salut, minimitzant els riscos amb el compliment de les mesures preventives. Els i les professionals de la docència ens mantenim actives, fent cabrioles per complir la planificació, treballar els continguts posant en pràctica metodologies actives, generant un bon clima, mantenint el sentit de l'humor, atenent l'estat anímic i emocional dels i les estudiants, passant d'una formació presencial a semipresencial i/o a telemàtica, i fent seguiment individualitzat amb l'alumnat confinat a casa i altre a l'aula; tot en funció de l'aparició de positius per la Covid-19 o de contactes estrets. Les escoles són considerades un servei essencial, sort que és així!

Si concretem l'educació en l'àmbit de formació professional la cosa es complica quan cal considerar la formació a l'empresa. Les pràctiques en l'empresa són un pilar fonamental per a la formació integral i completa en l'àmbit professional, per formar professionals qualificats. Però que passa amb els centres de pràctiques? Les pràctiques en l'empresa són essencials en la formació dels i les estudiants de Formació Professional. Moltes empreses les estan suspenent o ni tan sols es plantegen la possibilitat d'establir un conveni de pràctiques. Algunes es troben en situació d'ERTO i aquest fet limita que puguin acompanyar la formació en pràctiques de l'estudiant. Altres han establert conveni en pràctiques amb estudiants que han hagut de donar de baixa per casos positius, havent de confinar el grup. Els i les estudiants queden amb les pràctiques penjades, generalment sense opció a optar per la modalitat de “telepràctiques”.

En l'àmbit de l'Animació sociocultural i turística, hi ha un conjunt d'empreses que a causa de la pandèmia resten tancades, com per exemple les relacionades amb el turisme. No només parlem dels hotels, també de les rutes turístiques i dels llocs emblemàtics en l'àmbit cultural de les nostres ciutats i pobles. Centres socials, associacions de barri, entitats de lleure, entre altres, no poden continuar fent les seves activitats socieducatives i de lleure, reduint-se així la possibilitat de trobar un lloc de pràctiques i una formació professionalitzadora de l'alumnat d'FP. Les pràctiques de l'àmbit del lleure s'activen i aturen en funció de les mesures polítiques implementades. Es donen moltes contradiccions, els museus, tot i les restriccions en el nombre de visitants, han pogut mantenir gran part de la seva activitat, però s'han reduït o anul·lat les accions de dinamització (visita teatralitzada, per exemple). Els teatres i equipaments culturals també han patit moltes mesures restrictives. Ni uns ni altres, tot i actius, acullen alumnes en pràctiques.

Actualment, als centres de formació professionals els resulta molt difícil trobar centres on l'alumnat pugui realitzar la formació en centres de treball dins d'aquest àmbit i, per tant, que no tinguin experiència laboral en aquest sector. Cal plantejar-se com afectarà això a la seva incorporació al món laboral. Una cosa és simular la implementació d'una activitat i una altra és implementar l'activitat en un entorn real, no té res a veure, es deixa de viure l'experiència i d'aprendre una part essencial de la formació de persones que treballen amb persones. El currículum del cicle d'Animació sociocultural i turística queda coix per aquesta realitat, tot i l'esforç de les docents i la bona disposició de les estudiants, per tal d'intentar disminuir l'impacte negatiu. Aquest problema afecta a tota la família de serveis a la comunitat, amb el tancament de molts llocs de pràctiques com residències i centres de dia, de gent gran i persones amb diversitat funcional.

La política actual i el moment sanitari es mouen en un flux continu d'incerteses posant i imposant mesures restrictives molts cops poc fonamentades o, si més no, amb poca promoció i reorientació de recursos que permetin un nou establiment de prioritats. Cuidar els espais d'oci, culturals, de lleure educatiu, comunitaris... és prioritari pel benestar de la persona, per la seva salut física, mental, emocional i formativa.

Molts cops, l'equip docent d'animació sociocultural i turística del nostre centre ens qüestionem què és el que realment limita la possibilitat de trobar un lloc en pràctiques. La contradicció de les mesures? La incoherència en les restriccions? La por o l'excés de prudència ens fa perdre oportunitats? La direcció dels centres? La falta de temps dels i les docents, tutores de pràctiques i personal dels equipaments? Cal repensar com establir vincles i programes d'acció de manera coordinada i intersectorial. Sabem que resulta difícil planificar de manera adequada les activitats davant la incertesa dels criteris i normes que canvien constantment però considerem que no cal pensar en deixar de fer coses, cal pensar en com fer-les d'una altra manera.

Els i les estudiants del CFS d'Animació Sociocultural i Turística del centre Bemen-3 han realitzat diversos projectes reals, que ofereixen la possibilitat de dur a terme accions professionalitzadores, com: participar i avaluar la Jornada de les Arts Comunitàries de Catalunya (Faaaccc); organitzar un joc de pistes autogestionat mitjançant codis QR per descobrir el barri de Vilapiscina; fer un projecte d'aprenentatge servei amb el Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona. Aquestes accions educatives permeten un aprenentatge real, competencial i per projectes. Acosten a les estudiants a l'àmbit professional, però no supleixen l'experiència en pràctiques. Cal que continuem sent perseverants, sense defallir ni renunciar al màxim aprofitament del curs acadèmic. I demanem a les entitats que obrin noves possibilitats reals de pràctiques. La pandèmia no ens pot deturar, ens ha de reinventar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article