La importància del treball amb famílies dels infants i adolescents emigrats sols

Molt recentment s'han complert dos anys de la presentació de l'Estratègia Catalana per l'Acollida i la Inclusió de la Infància i la Joventut que Migra Sola, amb l'objectiu de la plena inclusió social i garantir una correcta emancipació d'aquest col·lectiu. Aquest document determina les prioritats d'actuació amb un conjunt d'accions concretes, amb un camí encara per recórrer per a la consecució de la implementació plena de totes les actuacions principals previstes. Una de les actuacions és la de “millorar les vies de comunicació amb la família d'origen per al manteniment de vincles” en l'atenció i acollida dels infants i joves emigrats sols dins del sistema de protecció.

Amb aquesta actuació és oportú tenir present la importància del treball amb la família d'origen en l'atenció als infants i adolescents emigrats sols. Aquest treball amb famílies ha d'anar més enllà de la funció diagnòstica de la situació familiar i personal de l’infant durant el període d'estudi per part dels equips tècnics dels centres d'acollida, sinó també, posteriorment, durant la funció de seguiment i la intervenció socioeducativa en l'àmbit familiar al llarg del temps que es trobi dins del sistema de protecció fins a arribar a l'emancipació.

Una de les funcions dels equips tècnics dels centres de protecció per a infants i adolescents migrats sols, dins de l'anàlisi i valoració de la situació personal i familiar, és l'obtenció d'una impressió diagnòstica sociofamiliar de les característiques del vincle, relacions i rol familiar dels infants i adolescents amb les seves famílies; el nivell d'afectació actual i futur que pot suposar la separació familiar i la situació migratòria; quin paper ha tingut la família en el projecte migratori; el tipus d'expectatives migratòries dels familiars envers el menor i el seu impacte; el nivell de maduresa del menor relacionat amb la necessitat de les figures parentals sobretot en edats més precoces; el rol assignat com a menor migrant per part de la família i el risc d'assumpció de responsabilitats impròpies a l'edat; la possible afectació que pugui tenir haver-hi contret un deute familiar per al viatge migratori; l'actitud de la família amb el menor davant la nova realitat; l'actitud de la família amb el professional i la possibilitat de generar-se un context de col·laboració, etcètera... Aquests aspectes valorats, entre d'altres, permetran també dissenyar els objectius a treballar dels menors en l'àmbit familiar dels projectes educatius individuals i plans de millora.

Molts dels infants i adolescents migrats sols acostumen a tenir un entorn familiar afectivament estable sense trobar-se en una situació de desprotecció greu en el país d'origen, sovint amb un projecte migratori consensuat amb la família. Amb uns motius migratoris manifestats relacionats amb motivacions de millora de les expectatives i oportunitats econòmiques, socials i culturals, exceptuant dels casos que escapen d'unes situacions familiars conflictives i amb indicadors de risc/maltractament infantil. No oblidar-se de les motivacions de les noies adolescents migrades relacionades amb la fugida d'un rol de gènere i expectatives socioculturals marcades que produeixen una situació de conflicte tant familiar com intrapersonal en la menor, que en casos greus es poden expressar en matrimonis forçats o altres violències masclistes. La solitud com a obvietat característica dels infants i adolescents no acompanyats pot arribar a expressar-se de forma més manifesta en les noies migrades, que a diferència dels nois, a vegades és fruit d'un plantejament migratori gestat en la intimitat, fonamentat en les fortaleses i també amb temors individuals, mentre que en els nois acostumen a construir-lo des d'un vessant més social i grupal i amb més facilitat de suports entre iguals i sense temors afegits al seu gènere.

La importància del treball amb les famílies d'origen radica en què, malgrat ser un infant o adolescent emigrat sol, es troben habitualment acompanyats emocionalment per les seves famílies, i per tant, el manteniment dels vincles familiars suposa una actuació fonamental. La intervenció ha de caracteritzar-se en la participació activa del professional de referència en la comunicació entre l'infant/adolescent i la seva família com a una altra via de comunicació que afavoreixi el manteniment de vincles familiars.

El treball amb famílies ha d'incloure la informació i orientació professional en aspectes relacionats o derivats de la condició d'infant i adolescent no acompanyat i de les seves circumstàncies generals i necessitats particulars, que permeti als familiars donar un acompanyament emocional i relacional el més adient possible amb el fi de preservar i mantenir aquests vincles familiars.

Per millorar les vies de comunicació amb la família d'origen també cal ajudar a bastir o enfortir aquells ponts per afavorir la comunicació entre els menors i les seves famílies amb relació al bagatge emocional que acompanya a aquest col·lectiu, que possibiliti, per exemple, abordar també en l'àmbit individual i/o familiar els sentiments predominants en aquests joves respecte a les seves famílies, derivats d'haver pres la decisió d'emigrar (tristesa, culpa, decepció, fracàs, etc.). Amb aquests processos migratoris, acostuma a produir-se, en major o menor grau, una externalització per delegació de la responsabilitat educativa de les famílies als centres de protecció de menors i/o, a vegades, un procés de parentalització en el país d'acollida o iniciat des del país d'origen.

Amb el treball amb famílies és necessari en la mesura del possible, sobretot en els casos susceptibles d'intervenció, una potenciació de la corresponsabilitat, participació i inclusió dels progenitors i/o adult familiar de referència al país d'origen (o al país d'acollida) en el suport, supervisió i acompanyament educatiu parental vers l'adolescent no acompanyat, a través del professional de referència del centre, sense que la barrera idiomàtica suposi un factor agreujant o condicionant a aquesta circumstància, gràcies a l'ús de l'intèrpret (de forma telefònica, telemàtica o presencial) que se'n pot fer.

Aquesta importància del treball amb les famílies pot esdevenir un element de protecció del menor i un mecanisme de reforç dels aspectes preservats de la família que malgrat que la separació física es poden fer presents amb l'apropament relacional des de la distància en col·laboració activa amb els serveis residencials i durant el seu projecte vital, en l'objectiu d'assolir una emancipació correcta en la societat d'acollida.

Aquesta actuació pot ajudar a reduir les possibles els riscos psicosocials i conseqüències negatives en els menors o fins i tot símptomes amb conductes problemàtiques que poden aparèixer a causa del sentiment de desarrelament familiar, social i cultural dels infants i adolescents emigrats sols i del repte dels processos d'adaptació que suposa la nova realitat en la qual es troben, caracteritzats per la manca de referents familiars al territori en una etapa evolutiva de desenvolupament i procés maduratiu infanto-juvenil.

El treball amb les famílies en origen, haurà de ser creatiu o no serà. Cal doncs, iniciar processos de treball col·laboratiu entre els diversos agents (professionals, infants i adolescents i les seves famílies, institucions d'aquí i d'allà) que garanteixin les relacions, mitjançant els mecanismes que siguin, mai sotmès a condicionants relacionats amb qüestions administratives, estructurals o econòmiques, prenent aquest objectiu com la defensa, evidència i exigència de compliment dels drets dels infants amb les seves famílies.

Per concloure, que millor que fer-ne esment d'unes paraules recollides recentment a una de les noies adolescents d'un centre de protecció de menors, que ens recorda la importància de les famílies per aquests infants i joves: “Estic tan contenta d'estar aquí, anar a l'escola, haver après a parlar el català i el castellà, estar tranquil·la i sentir-me cuidada, que és ara que me n'adono com estic de trista per haver marxat de casa”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francesc Cárdenas Barcelona
1.
Totalment d'acord en la importància del treball amb la família d'origen en l'atenció als infants i adolescents, siguin migrants o no. Com vostè diu hi ha infants i adolescents que poden tenir ara un entorn familiar afectivament estable sense trobar-se en una situació de desprotecció greu en la seva vida anterior.
Més enllà de les necessàries estratègies i altres documents, tant de bo hi hagués més d'empatia en els que han de portar això a la pràctica, sigui des de la seva activitat professional, des de la seva experiència personal, o des d'ambdues.
Francesc Cárdenas
http://esmihija.es/


  • 1
  • 0

Comenta aquest article