Els drets humans de proximitat amb visió de gènere

La participació de les dones en els àmbits mediàtics, econòmics i polítics del nostre país és una conquesta que de mica en mica sembla que es va assolint. Els debats als mitjans de comunicació públics acostumen a ser força paritaris, amb dones expertes en diferents matèries que participen en igualtat de condicions, aportant la seva opinió en temes diversos. Sembla que el gruix social entén que la igualtat entre homes i dones és una condició sine qua non de les societats modernes i cada vegada hi ha més recerca apuntant nous temes de debat amb visió de gènere que ens amplien els marcs teòrics i les agendes polítiques en pro d'unes societats més igualitàries.

Ens trobem, però, que, a la pràctica, aquesta necessitat d'igualtat que poques persones qüestionen, està molt lluny de formar part de les nostres institucions, lleis i pràctiques. El món encara està pensat a imatge i semblança de l'“universal” d'ésser humà: l'home blanc, heterosexual, occidental i de classe mitjana i els moviments feministes ho assenyalen amb el dit. Els productes que consumim es fan a mida dels homes, des de les pantalles dels mòbils, l'alçada dels cinturons de seguretat, les armilles antibales per les forces de seguretat, i tantes i tantes coses quotidianes. La medicina universalitza la simptomatologia de determinades patologies a partir dels senyals d'alerta que afecten els homes. El dret és patriarcal, com hem vist amb sentències aberrants com les de “la manada”. Per sort, des de diferents àmbits de recerca, des de l'antropologia al dret, passant per la geografia, les ciències o la història, s'estan revistant els coneixements que tenim per tal de veure si el biaix de gènere ens ha mostrat com a veritats, fets que tenen a veure amb qui ha realitzat tradicionalment aquestes investigacions, és a dir, homes blancs occidentals i burgesos.

Les sindicatures de greuges locals, com a mecanismes de garantia dels drets humans a la ciutat, no ens podem quedar al marge d'aquests processos de transformació social. Els drets humans també tenen gènere i la seva vulneració és interseccional, té a veure amb diferents categories d'exclusió que es barregen i constitueixen espais d'opressió que afecten la nostra ciutadania de formes molt diferents. Incorporar la visió de gènere en les nostres pràctiques quotidianes de defensa dels drets humans és un mandat imprescindible per fer bé la nostra feina. I no es tracta només de defensar els drets de les dones en general, sinó de ser capaces de detectar les diferents conseqüències que les actuacions de les administracions públiques poden ocasionar a les persones per les circumstàncies de vida que les defineixen. No és el mateix una dona migrada en situació irregular amb fills a càrrec, que una dona catalana amb mobilitat reduïda, o una dona trans amb dificultats per accedir al mercat laboral.

Algunes de les apostes que hem fet des de les sindicatures locals han tingut a veure amb els usos de l'espai públic: és accessible per a totes les persones? Genera sensació de seguretat per les dones i les nenes? Té prou il·luminació? O, per manca de visió política, estem limitant l'accés a determinats espais a una part molt significativa de la nostra població?

O, per exemple, què passa amb les famílies monomarentals de les nostres ciutats (un 80% del total de les famílies monoparentals a Catalunya)? En quina situació econòmica es troben? Estem protegint suficientment els infants? Les polítiques públiques locals tenen en compte aquest col·lectiu, doblement afectat per les discriminacions de gènere (han de cuidar en exclusiva els infants, dificultant-los l'accés al mercat laboral i, quan ho fan, és en feines més precaritzades, temporals, a jornades parcials i amb l'escletxa salarial de gènere)?

O, encara més, com podem detectar les dones víctimes de violència de gènere a les nostres ciutats? Tenim mecanismes per acompanyar-les en el procés de sortir de la violència? O les víctimes de tràfic de persones o de situacions d'explotació sexual? Poden accedir a la sanitat pública, a ser empadronades, a ajudes socials? I ens podem trobar, per exemple, que s'habilitin espais per acollir
persones sense llar, sense pensar en les necessitats específiques de les dones (poques) que es poden trobar en situació de carrer, com poden ser els productes d'higiene íntima com compreses o tampons.

La visió de gènere en la defensa dels drets de les persones a les nostres ciutats, ens permet observar problemàtiques que acostumen a passar desapercebudes en el dia a dia de les administracions, i que mereixen unes actuacions específiques per part nostra per tal de visibilitzar aquestes realitats i, alhora, per protegir les dones que pateixen aquestes situacions de discriminació quotidianes. Només així podrem contribuir a tenir ciutats més justes i igualitàries per a totes les persones que hi viuen.Compteu amb les síndiques i els síndics locals també per aquesta comesa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article