Avui farem història

Alguna vegada t’has parat a pensar en el valor que té una pregunta? Nosaltres hi hem estat reflexionant... Una pregunta ofereix la possibilitat de decidir entre les múltiples respostes que es poden donar en una situació. Posem un exemple, davant la pregunta “Què farem avui a classe?”, poden aparèixer infinites opcions, des d’absolutament res a algun projecte superxulo i elaborat que motivi a tota l’aula, passant per respostes que facin referència a multitud de temàtiques o accions adequades o no al context classe. La cosa és: som conscients de totes aquestes opcions? I si ho som, com és que ens atrevim a fer tantes preguntes? Perquè clar, si preguntem una cosa és per oferir aquesta decisió a l’altra persona i estar disposats a rebre la seva resposta, no?

Anem pas per pas: les preguntes han d’obtenir una resposta i per fer-ho és necessari donar un temps on l’altra persona pensa i ofereix la seva part, que entenem que ha de ser escoltada. Llavors, com és que ens podem veure obrint les finestres d’una aula mentre preguntem “Teniu calor?”... Ho emboliquem una mica més: no totes les preguntes donen el mateix nombre de possibilitats. És possible oferir una gran amplitud de resposta (”Què farem avui a classe?”) o acotar al mínim (”Voleu fer història?”). Si davant la primera situació tots contesten “història” i es fa una classe d’història, tothom content. En canvi, si la resposta és “ballar” i es fa una classe d’història, una de les dues parts no compleix la seva funció creant una incoherència.

Ara és possible que ens plantegem si es pot oferir tot el que implica la resposta, però llavors, vigilem! I prenem consciència del que estem preguntant. Si només tinc possibilitat de fer història, llengua o matemàtiques, considerem que la pregunta ha d’ajustar-se a les opcions reals i podria ser: Quina assignatura preferiu per avui: història, llengua o matemàtiques?, per tal de poder realitzar la classe de manera coherent amb la resposta.

Desgraciadament, no sempre es passa per aquest procés de pensament, ens animem a fer preguntes sense cap intenció de fer cas a les respostes que obtenim i sense adonar-nos de les conseqüències que comporta aquest fet. Una d’elles que les preguntes perden la seva funcionalitat, però altres és que la persona que pregunta perdi credibilitat o que la que respon senti que no s’ha sentit la seva resposta. Arribats a aquest punt, les opcions perquè això no passi són múltiples, però totes impliquen prendre consciència del llenguatge que utilitzem i de les possibilitats que oferim. Per concloure i seguint amb l’exemple anterior, si hi ha diferents opcions a escollir a l’hora de fer classe, podem preguntar delimitant-les, però si no hi ha alternativa o hem decidit nosaltres, potser no cal una pregunta, seria suficient amb una afirmació: Avui farem història.