Pensant territoris híbrids i fèrtils: l’acció social i educativa

Ningún hombre es una isla, completo en sí mismo;
Cada hombre es un trozo del continente, una parte del todo;
Si el mar se lleva una porción de tierra,
Toda Europa queda disminuida, como si fuera un promontorio,
O la casa de unos amigos, o la tuya propia;
La muerte de cualquier hombre me disminuye;
Porque soy parte de la humanidad;
Y, por consiguiente, nunc envíes a preguntar
Por quién doblan las campanas;
Doblan por ti
”.

John Donne (1572-1631)
 

Amb aquest text breu em proposo reflexionar i obrir una finestra per pensar sobre un concepte, sobre una expressió que cada vegada escoltem més sovint, però que es dibuixa de forma poc precisa en el territori social. Faig referència a l’expressió “acció social i educativa”, que acull, sota la seva denominació, un ampli ventall de professions i enfocaments que tenen per objecte el treball a favor del benestar dels ciutadans davant de determinades problemàtiques socials que els afecten i interpel·len. Podem trobar, sota aquest mantell semàntic que actua a tall de paraigües, professionals com educadors socials, treballadors socials, psicòlegs (adjectivats de socials), pedagogs (també socials), integradors socials, monitors, animadors socioculturals, psicopedagogs, etc., que desenvolupen les seves funcions en serveis, institucions, projectes i dispositius de tota mena amb l’objectiu de donar respostes als problemes socials que dificulten la vida de moltes persones.

Molts altres, amb formacions que es vinculen al sector de forma àmplia (politòlegs, antropòlegs, sociòlegs, etc.) també desenvolupen el seu treball des de determinades accions enfocades a l’avaluació i/o execució de processos i projectes. Si bé es tracta de professions diferents, amb formacions diferents i tradicions diverses vinculades a l’ampli camp de les ciències socials, es dona una forma d’entendre el seu treball que podem considerar transversal i que queda recollit en l’expressió “acció social i educativa”.

L’expressió “acció social i educativa”, la podem trobar amb diferents variants lingüístiques, i es troba present en la terminologia francòfona (action social et educative), en la tradició anglòfona (Social and educative action), en la castellana (acción social y educativa), en la italiana (azione Sociale e educativa), així com en la portuguesa (ação social e educativa), etc. En aquest sentit, podem entendre l’expressió “acció social i educativa” com una unitat lèxica que engloba diferents perspectives i professions vinculades amb els serveis socials, el tercer sector, l’educació social, el treball social, la psicologia, la pedagogia, etc. Encara que no hi hagi una definició consensuada entre les professions vinculades, l’acadèmia i els dispositius estatals, ja l’any 2000 trobem treballs referits a la formació d’educadors socials i treballadors socials que intenten oferir marcs amplis d’anàlisi i comprensió de projectes i pràctiques professionals en voltant de l’acció social i educativa (AAVV (2000). L’acció social i educativa: entre el treball social i l’educació social. Barcelona: Fundació Pere Tarrés [Document intern de treball]). És justament en aquests anys que apareixen projectes formatius que ofereixen dobles titulacions en el camp de la feina social i l’educació social (Universitat Pablo de Olavide a Sevilla i Universitat Ramon Llull a Barcelona). Aquestes passen que van servir per apropar mirades, perspectives i tradicions professionals, no sempre van ser ben vistes i ben rebudes. Però el que és cert és que, arribats a aquest punt, és necessari seguir explorant aquest bast territori que vincula i uneix esforços per a un objectiu similar.

Més recentment, hem començat a trobar projectes formatius interdisciplinaris que aposten per la trobada teòrica, metodològica i pràctica per abordar, des de diferents perspectives i respectant les particularitats de cada disciplina i de cada professió, la complexitat de les problemàtiques socials emergents. Alhora, des de l’acadèmia, però també des de les administracions públiques, organitzacions del tercer sector, etc., s’utilitza de forma habitual l’expressió “acció social i educativa” per referir-se a les funcions i les pràctiques professionals que es duen a terme des de programes i dispositius socials complementaris a les prestacions socials i educatives que brinda l’Estat. Segons aquesta tradició, i prenent com a referència les perspectives recollides al llarg dels últims anys, així com l’ús habitual del terme en diferents espais professionals, és possible començar a pensar en un complex entramat d’actors que puguin ubicar-se i situar-se sota aquest mantell semàntic.

Aquestes reflexions només tenen la intenció d’obrir una finestra, de pensar com des de la xarxa interconnectada de professions i actuacions socials i educatives poden intentar cobrir, trencar amb formes de treball molt parcialitzades. Acció social i educativa pot veure’s com un territori inter, trans o fins i tot postdisciplinari perquè pot permetre posar en comú en lloc de separar, compartir en lloc de compartimentar, situació la perspectiva en l’acció (amb el que implica de la participació de tots els agents i actors) més que en els processos d’intervenció (on el professional decideix i actua sense comptar amb els altres).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article