Desemmascarar el masclisme i avançar en drets

Per avançar en els drets de les dones i aconseguir la igualtat efectiva i no provocar una doble discriminació, s’han de desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques que pateixen les dones. La principal eina que tenim des de l’administració de la Generalitat és el Pla estratègic de Polítiques d’Igualtat de Gènere 2019-2022. Aquest Pla conté més de 300 mesures i integra el II Programa d’Intervenció Integral Contra la Violència Masclista 2019-2022.

Per desemmascarar un dels principals frens a la igualtat efectiva de dones i homes, des de l’Institut Català de les Dones (ICD) hem posat en marxa la campanya Diposita aquí el teu masclismeque, amb la col·laboració dels ens locals, s’enganxa a les papereres dels municipis. I és que el masclisme encara regna a la societat patriarcal i n’hem de prendre consciència per poder eliminar-lo.

Reconèixer el masclisme i desmuntar-lo llençant-lo simbòlicament a les papereres és important, perquè no podem lluitar contra una ideologia si no és reconeguda. Encara hem d’explicar que el contrari del masclisme no és el feminisme, una frase que encara se sent massa sovint, i campanyes com aquesta ajuden que se’n parli i es conegui millor el significat d’aquests dos termes que en cap cas són antònim.

Aquest mes hem celebrat el Dia Internacional de les Dones i hem recordat que, tot i els progressos aconseguits pels moviments feministes, la igualtat efectiva entre dones i homes encara no és una realitat. Les reivindicacions aquest 8 de març les hem centrat a mostrar com la pandèmia de la Covid-19 ha posat en relleu les discriminacions existents i com la manca de corresponsabilitat en les feines de cura és una de les causes de discriminació social i per a l’accés al treball, la carrera professional i el temps de lleure de les dones, que hauria de ser exactament igual que el dels homes, i a més perjudica la seva salut i el benestar.

Així ho hem explicat a la campanya Dones i homes, corresponsables!, on hem posat en relleu que els homes dediquen a les feines domèstiques la meitat del temps que les dones, fan un terç de les cures a persones i agafen el 7% de les excedències per cura d’infants. No es tracta d’ajudar o col·laborar, sinó que totes les persones que conviuen siguin responsables independentment del seu gènere. I és que encara cal desmuntar la idea que naturalitza que la feina domèstica i de cura és un treball que recau de forma natural i en exclusiva sobre les dones. Sempre que hi hagi o es creï de nou un projecte de convivència cal parlar o posar sobre el paper un pacte just de repartiment i col·laboració que superi el repartiment sexista i abusiu de tasques per raons de gènere. Exactament, segons les darreres dades de fonts oficials elaborades per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) el 92,53% les excedències per cura de filles i fills i el 79,06% d’excedències per cura de familiars, van ser demanades per dones; les dones representen el 88,9% del total de persones que manifesten que el motiu de preferència de la jornada parcial és per la cura de fills i filles i, en dies feiners, les dones dediquen de mitjana 1,91 hores diàries a les activitats domèstiques i els homes 0,92.

La visibilització de dades estadístiques irrefutables ens ha d’ajudar a redreçar aquests desequilibris. És amb aquesta estratègia que posem a l’abast de la ciutadania el dossier Les dones a Catalunya, elaborat per OIG amb els principals i més actuals indicadors de les desigualtats entre dones i homes en el món laboral, condicions de vida, la formació, la salut, la representació política, les TIC, l’esport i la cultura. El dossier ens desvetlla també que a Catalunya les dones són un 39% dels càrrecs de direcció i gerència malgrat son el 56,6% de les persones científiques i intel·lectuals; o que la taxa d’atur en les dones ha augmentat uns 3,6 punts percentuals al llarg del 2020 passant de l’11,4% en el primer trimestre al 15% en el darrer trimestre de l’any. També mostra la precarietat del salari de les dones més joves, amb un sou brut anual de 11.632,66 euros (els homes menors de 25 anys tenen un sou brut anual de 14.180,34 euros) i que la bretxa salarial anual entre dones i homes se situa en el 22,2%, només uns 0,8 punts menys que l’any 2017, o que les dones a Catalunya només hi són en el 22,9% de les alcaldies.

Si mirem les dades amb més perspectiva, identifiquem una tendència més global ascendent en igualtat. Catalunya ha passat de la novena a la setena posició en el rànquing de la igualtat de gènere a Europa amb 72,5 punts sobre 100 i supera en 4,6 punts la mitjana del conjunt de països de la Unió Europea (67,9). L’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’ICD i l’Idescat han calculat aquest índex d’acord amb 31 indicadors d’igualtat en treball, diners, coneixement, temps, poder i salut. Suècia, Dinamarca, França, Finlàndia, Holanda i Regne Unit van pel davant en igualtat de gènere, mentre que Bèlgica i Irlanda passen al darrere. L’Índex d’igualtat de gènere es calcula amb la metodologia que estableix l’Institut Europeu de Gènere (EIGE).

Malgrat aquesta tendència, ara cal treballar de valent perquè continuï en aquest sentit i que la crisi actual no suposi un pas enrere en cap dels avenços socials assolits per les dones. Caldrà posar esforços en l’aplicació de les recents modificacions i ampliacions sofertes per la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Són ara nous àmbits on es pot manifestar aquesta violència: la violència digital i la violència institucional (conductes que es poden causar tant per acció com per omissió dels poders públics). També s’han introduït nous conceptes com la diligència deguda que implica l’obligació d’actuar de manera proactiva i lluitar per prevenir i reparar les violacions dels drets humans de les dones, i noves violències: la violència en la vida política i l’esfera pública de les dones, la violència en l’entorn educatiu, la violència obstètrica i contra els drets sexuals i reproductius, la violència de segon ordre exercida contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista, o la violència vicària (una forma de violència exercida contra els fills i filles per provocar un dany psicològic a la mare).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article