Talent femení: un passat negatiu, un futur esperançador

El dia 11 de febrer celebrem el 6è Dia Internacional de la Dona i les Nenes en la ciència i el 8 d’aquest març fou també el Dia Internacional de la Dona. D’aquesta manera, l’Organització de les Nacions Unides ha volgut crear consciència de la importància del talent femení en el desenvolupament de la societat en els diversos escenaris que la conformen.

En aquesta anàlisi em centraré en unes reflexions sobre el valor de la dona en el món del treball, començant pel passat i fent una intuïció de la prospectiva de futur. Em situo, primer, en la llunyania dels anys: la dictadura, la dona posicionada com cuidadora del marit i criança dels fills i filles. En tot cas fent feines poc qualificades si era necessari.

Entrant en experiències personals il·lustratives, anys més tard, ja en plena democràcia, vaig seleccionar com cap de personal d’una caixa d’estalvis, amb 80 anys d’història, les primeres quatre dones com a empleades. Fins al moment no n’hi havia hagut cap. Tampoc en altres entitats semblants.

Uns quants anys més tard, essent director de l’àrea de Recursos Humans d’una multinacional d’assegurances, número dos en quota de mercat a escala nacional, vaig poder eliminar una vaga anunciada amb repercussions negatives per totes les parts, gràcies al suport d’uns membres del comitè d’empresa, del País Basc. Eren persones afiliades a Herri Batasuna amb molta influència en la resta de membres del comitè. Em posaren una condició innegociable: que dues dones ocupessin llocs directius. Amb una plantilla de més de 2.000 treballadors i vuit direccions regionals, cap empleada ocupava llocs qualificats, i menys, llocs directiu. No va ser fàcil perquè suposava un canvi de mentalitat i de cultura però fou possible.

En el moment present, crec que estarem d’acord en el fet que el valor de la dona com professional encara s’escriu en minúscules. Com també sabem totes i tots, avancem cap a nous escenaris socials i econòmics. L’horitzó es preveu turbulent, inestable, i amb importants transformacions. També estarem d’acord que per encarar tot això, no podem prescindir de cap gram de talent hum: el necessitarem tot.

Tot i que els governs haurien de ser més actius en aquest problema, les dones que vulgui destacar en l’àmbit del treball han de ser emprenedores i s’han de mentalitzar que la qualificació professional és una exigència necessària: coneixements professionals al màxim nivell i l’entrenament d’habilitats nuclears, que són essencials per donar operativitat pràctica al saber teòric. Un equip europeu que
treballa aquesta dimensió ha definit 12 habilitats no cognitives. N’esmentaré quatre: curiositat i observació dels processos de canvi, empenta emprenedora i creativa, treball en equip i autoaprenentatge permanent. Aquí cal afegir-hi la interiorització de valors per donar significació humana a la presa de decisions.

A Aula Actual tenim bona experiència en treballar aquests ingredients de qualitat donant suport a un ampli grup de nois i noies, becats per la Fundació AGBAR. Tots ells i elles són estudiants beneficiaris i beneficiàries d’una iniciativa social d’aquesta fundació d’aportar talent destacat a l’economia productiva sense diferenciació de sexes.

Permeteu-me fer valdre els beneficis que és poden perdre les empreses que desqualifiquin les dones pel fet de ser-ho. Em centraré en les becàries. Fent un comparativa entre elles i ells, es dona el mateix nivell de rendiment en carreres de similar dificultat. Les carreres que elles han escollit se situen en l’àmbit del més alt del grau de titulació. Les opcions són enginyeries, física, òptica i algunes humanistes. El que compta és l’esperit emprenedor. La formació pot anar agafant diversitat de continguts.

La seva implicació en els estudis és exemplar. La seva atenció, interès i capacitat assimilativa en el terreny de les habilitats denota rapidesa d’aprenentatge, capacitat creativa en l’aportació d’idees per la recerca. Posen de manifest una ment rica de recursos. El seu talent no té res a envejar al dels nois i són igualment capaces de gestionar situacions de complexitat en temes en els quals estiguin capacitades.

Aquestes noies becàries són un exemple concret del que moltes noies poden fer si entrenen bé el seu talent... No hi ha diferències de qualitat global per raó de sexe. És cert que es donen algunes petites particularitats entre home i dona. Però això, en comptes de justificar una discriminació negativa, es converteix en un bon factor per la complementació en treballs d’equip. Diuen que hi ha molts camins que porten a Roma

Sortosament, avui hi ha mentalitats més obertes en el món de les organitzacions empresarials. Cal jubilar als prejudicis que tan negativament i injusta han deixat a la dona en un pla secundari i, quan no, de subordinació en entorns masclistes.

Per guanyar el futur en aquest segle XXI necessitem la contribució de la dona ben equipada de contingut. Com també, evidentment, de l’home.

És obvi que no totes elles volen escalar posicions dins del món econòmic. N’hi ha que tenen altres interessos preferents, un d’ells pot ser canalitzar la seva energia prioritàriament cap a la cura de fills i filles i opten per llocs de menys desgast. Res a dir, molt legítim. Del que es tracta és que això sigui una opció voluntària no obligada per una deficient valoració de les seves capacitats només pel fet de ser dona.

Costarà temps per un reconeixement ple, però crec que podem mirar el futur amb esperança i que avançarem cap a una societat més rica de valor.