La prevenció i el treball amb la família, aspectes fonamentals en l’abordatge de la violència sexual infantil

La violència infantil és un problema greu de salut pública, una violació dels drets humans amb conseqüències per la salut a curt i llarg termini i amb repercussions en els nens, nenes i adolescents en les esferes mèdica, psicològica i social. Específicament la violència sexual infantil és un fenomen sovint invisibilitat que ens confronta amb supòsits àmpliament arrelats en la nostra societat: que la infància és feliç, que la família és protectora i que el sexe no existeix en fases primerenques de la vida. La realitat ens mostra que la violència és perpetrada en la majoria de casos per familiars o coneguts de l’infant o adolescent que es troben en una posició de poder o confiança, sent un 90% dels agressors homes.

Així doncs, cal ampliar la visió centrant principalment els nostres esforços en la família. En l’imaginari social, la família és vista com una institució protectora per excel·lència, en la qual l’infant hi troba amor, protecció i atenció a les seves necessitats, permetent així el seu correcte desenvolupament. La família conforma el nucli de socialització primari, en el qual nens i nenes construeixen la seva identitat, el seu món, els models d’interacció, rols i funcions, també amb relació a la protecció dels seus membres. Però cal tenir present que la família no constitueix, malauradament, un entorn bo per se, sinó que en el seu nucli es poden manifestar, reproduir i consolidar patrons socials no desitjats: violències, autoritarisme, patrons rígids amb relació al gènere o una concepció discriminatòria amb relació als infants i adolescents.

Cal tenir present que les anomenades experiències adverses viscudes durant la infància i, en especial, la violència sexual es relacionen amb un risc incrementat de depressió, ansietat, problemes alimentaris, alteracions de la son, ideació i conductes suïcides i autolesives, així com un augment de conductes de risc; i com més esdeveniments adversos, més augmenta el risc. Quan aquestes violències es perllonguen en el temps poden conformar un estat d’estrès crònic. Aquesta activació de l’eix neuroendocrí pot provocar importants alteracions en la salut: en el sistema cardiovascular, metabòlic i immunològic.

A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’ha creat la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (Equip EMMA), que és el dispositiu referent d’atenció a les violències a nens, nenes i adolescents de tota l’àrea de Barcelona ciutat. L’Equip EMMA està format per professionals del Servei de Pediatria, del Servei de Psiquiatria i de la Unitat de Treball Social Sanitari.

Cal que com a societat assumim com a nostre el compromís en la lluita contra les violències vers la infància i l’adolescència, treballant i potenciant la parentalitat positiva, centrant-nos en l’acompanyament preventiu; anant molt més enllà d’oferir una resposta coercitiva que no fa més que indicar-nos que hem arribat tard en la protecció d’aquest nen, nena o adolescent. Ens calen polítiques públiques per prevenir i protegir dels riscos que afecten el benestar infantil, garantint els recursos necessaris per a les famílies amb infants menors d’edat. Per altra banda és urgent la integració de l’educació afectiva-sexual en el currículum acadèmic de manera primerenca i transversal en els diferents cursos escolars. Una educació que es construeixi entorn de la igualtat de gènere i ofereixi als nens i les nenes eines i coneixements empoderant-los davant de situacions de risc.

La intervenció social i psicològica amb la família constitueix un element fonamental en la prevenció de les violències sexuals treballant i dotant de recursos a la família; però també en el cas que s’hagi produït una situació de violència protegint a l’infant o adolescent, acompanyant i oferint un tractament social a la família cuidadora. Així mateix, oferir un tractament psicològic especialitzat als infants i adolescents víctimes de violència sexual és fonamental de cara a la recuperació de les seqüeles.

Com a societat cal posar la infància i l’adolescència al centre, incorporant les seves característiques i singularitats, escoltant i fent valdre les seves opinions, vivències i emocions i acompanyant als nens, nenes i adolescents des de les seves necessitats amb respecte i empatia. Aquesta és la base d’una societat lliure de violències.

Unitat d’atenció a les violències vers la infància i l’adolescència. Equip EMMA de Vall d’Hebron