Artesans i professionals: els referents

“S’educa més amb l’exemple que amb les paraules”, diari d'un educador, blog, 2015.

“(...) Para mí, el referente es la vida. Hemos recibido una vida y vamos a vivirla hasta el final”, José Luís Sampedro.

Tothom, en alguna conversa, professional o no, ha anomenat alguna vegada als seus referents vitals, artístics o professionals. Aquelles persones que els han mogut a la vida i en el camp professional. A vegades, aquests referents han estat i estan a prop nostre, a vegades, estan lluny o, simplement, ja no hi són, però els seus pensaments o les formes de fer ens han construït d’alguna manera. A vegades, els referents només són unes paraules, unes cançons o unes simples novel·les que ningú més recorda. Els referents, a vegades, els fem nosaltres mateixos, per tot allò que ens han donat, i, sense saber-ho i quan tens l’oportunitat de conèixer-los, et sorprenen per la seva senzillesa i humilitat.

Quan s’acompanya a persones, els referents encara són més variats i rics en matisos. Els referents s’omplen d’estudis, d’experiències vitals, de records personals en la infantesa, de certs professors i companys... I tot tendeix a convertir-se en una narrativa d’allò que ens ha ajudat a créixer o a sostenir-nos com a persona. Els referents sostenen i ens acompanyen constantment. Formen part de la nostra memòria vivencial, mental i emocional i, com a tals, es troben en les nostres maneres de fer, amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Els primers referents els trobem a les llars, és a dir, als espais on ens trobem a gust i que considerem així, llars. A vegades són els pares i les mares que ens ajuden a créixer, en altres són els professionals i artesans que ens atenen i ens permeten creure en la vida i estar en ella. I també ho són les persones i infants que conviuen amb nosaltres, en aquests espais. Tots ells i elles ho són, però només alguns es convertiran en referents clars. Després, vindrà la llar d’infants, l’escola; en definitiva, el petit assaig vital que és la institució escolar. I, aquí, els referents seran els amics i les amigues, el professor o la professora que ens permet somniar i fer-nos preguntes sobre el món que ens envolta, el que fa aflorar respostes. Els referents, potser, seran les competicions extraescolars o el grup d’esplai i les colònies... o la metgessa i l’infermer que ens atén en una urgència i aconsegueix calmar el nostre dolor i l’angoixa dels qui ens acompanya.

Després, els referents s’amplien amb lectures o sèries o còmics o, simplement, cançons que descriuen com ens sentim i ens trobem i que ens permeten crear vincles amb altres i fer grup d’aventures, festes i distraccions. Grups d’on, si hi ha sort, sortiran els primers “amics per sempre”, com cantaven els Beatles i van versionar Los Manolos el 1992. I amb ells i elles escollirem camins, possibilitats, i farem vida. I ens farem professionals i artesans del nostre ofici i recordarem llibres, textos i professors i professores que ens van ensenyar i sorprendre, i altres que continuaven fent aflorar respostes en apunts de color groc desgastats. I conviurem amb companys i companyes de professió que seran referents per com fan les coses, per com viuen la feina i per com ens acompanyen i ens sostenen en moments de crisi, d’angoixa i d’alegries.

I aquests referents ens suggeriran que no mirem a dalt, que a dalt només hi ha burocràcia i competitivitat i que ells i elles són com són gràcies als que hi són a baix. Ells aprenen i fan artesania amb els i les usuàries de les institucions on treballen. Ells i elles aprenen dels seus referents d’edats diverses que els fan aprendre i qüestionar-se cada dia. No t’ho diran. Només et deixaran veure on es troba el nucli de tota persona o text que vulgui ser, en algun moment, referent: en el voler aprendre cada dia dels diferents usuaris i usuàries que formen part de les nostres institucions de cura i acompanyament social, mental, educatiu i emocional.

L’art i l’ofici d’educar es nodreix d’aquest voler aprendre cada dia, de deixar-se sorprendre en cada moment i de pensar i valorar que els referents no només són estudis o textos, cançons o persones concretes que posseeixen un saber o un coneixement reconegut, sinó també aquells que, amb les seves accions i decisions, ens qüestionen el nostre saber i les nostres formes apreses amb l’experiència. Des de la rebequeria del més petit, passant pel desordre d’una habitació, el primer enamorament o la baralla que has de resoldre entre dos germans adolescents per una falta mentre juguen a futbol. Aquests usuaris i usuàries de les nostres institucions són referents per a aquells que, en algun moment, també seran referents d’altres, ja que la seva forma de fer, d’acompanyar i de ser-hi és un exemple per a molts, siguin menors d’edat, adults o, simplement, companys i companyes de professió institucional.

Els referents els escollim perquè hi veiem en ells un suport, un aprenentatge, un exemple, un fer des de l’amor i el respecte, perquè són l’ànima i tot allò que hi ha darrere de cada acció. Els referents, sigui quin sigui, ho són per saber arribar a les parts més internes i abstractes de l’ésser humà, i que connecten amb allò que forma part de la història o la motxilla de cadascú, i que provoquen preguntes i cerca de respostes i oportunitats per créixer i aprendre de nou, de la vida, del voler estar i ser vida.

Gràcies a tots i totes els petits, mitjans i adolescents referents. Gràcies per l’oportunitat de conèixer-vos i de compartir una part d’aquest camí que és la vida. Gràcies a tots els que hi han estat, estan i estaran. Gràcies a tots i totes els companys i companyes de professió i acompanyament que han estat, són i seran referents i de qui he après i segueixo aprenent cada dia i en cada instant. Gràcies de tot cor. Aquesta reflexió és per a tots i totes vosaltres i per a aquells artesans i professionals que fan de la cura i acompanyament un art.