Una dècada per restaurar ecosistemes

El 2021 inicia la dècada de la restauració dels ecosistemes, els nostres principals aliats en la lluita contra el canvi climàtic. Segons la comunitat científica estem en anys decisius, en els quals hem de veure accions determinades: pel clima, contra la pèrdua d’espècies, per garantir la seguretat alimentària i per la salut global.

Coincideix amb l’arribada d’una generació de joves plenament conscients de ser els principals afectats de la destrucció actual dels ecosistemes, joves que senten la urgència d’actuar, i que posen la salut del planeta al centre de les seves propostes i iniciatives. Ha estat anomenada la dècada de la #GenerationRestauration.

Restaurar ecosistemes és una tasca global i immensa, que cobreix hàbitats diversos i amenaces localment diferents: des de la pèrdua de boscos tropicals en perill a causa de la crema provocada i l’acaparament de terres, a la pèrdua de sòls agrícoles, tan erosionats que ja només podran suportar uns pocs anys més de collites. Vol dir, entre altres coses, reviure les muntanyes, recuperar la vida als boscos, als rius, als mars, reverdir les ciutats o recuperar la fertilitat dels sòls. El dia de la Terra, a l’abril, i el dia del Medi Ambient, al juny, se centraran a restaurar ecosistemes.

A Catalunya l’Informe sobre l’Estat de la Natura aporta dades preocupants. Dir que les poblacions d’animals salvatges han reduït el nombre d’individus un 25%, que el 50% dels hàbitats aquàtics estudiats estan en situació desfavorable, així com el 80% de les espècies associades a aquests, és recollir només algunes de les nombroses dades que descriuen una realitat alarmant...

Restaurar ecosistemes és també una revolució cultural. Està associat a un canvi generacional i de valors. A curt termini, per a algunes persones, prendre’s cura de la natura pot significar haver de renunciar a part dels beneficis econòmics que comporten les pràctiques menys sostenibles. Però els beneficis econòmics —també en termes de llocs de treball— a llarg termini que comporta la restauració dels ecosistemes superen àmpliament els costos de les inversions, i sobretot, els costos de la no-acció. No en dubten ni l’ONU, ni la Unió Europea, ni el Fòrum Mundial. Ni la gent jove ni les entitats ambientals.

La ciència, a més a més, convida a considerar la salut com una única unitat entre salut humana i salut planetària (One health). La pèrdua de salut relacionada amb l’agressió contínua a la natura és massa elevada. Tots els humans necessitem respirar aire net, beure aigua no contaminada i menjar aliments saludables. No pot haver-hi salut sense una natura sana.

Aquest és el context de la campanya #LaNaturaEtsTu: salut, ecosistemes, polítiques ambientals i inversió en natura. En una data en la qual a Catalunya encara ens trobem sense govern, cal pressionar per fer reals polítiques públiques ambientals, perquè es deixin de finançar pràctiques nocives i es destinin suports a la restauració dels ecosistemes.

Publicar idees i arguments pels quals creiem que és necessària a Catalunya la transició ecològica i social és l’objectiu de la campanya. Es dona, així, veu amb vídeos i tuits a les xarxes socials, amb l’etiqueta #LaNaturaEtsTu, a aquesta generació de joves i no tan joves, que volen posar en pràctica canvis reals i concrets per viure de forma sana en un planeta sa.