L’impacte de l’estrès en el cos i la ment


La societat en la qual vivim actualment és cada vegada més canviant i accelerada. Les exigències i proves a les quals ens veiem sotmesos dia rere dia, fa que en algun moment de la nostra vida aparegui l'estrès, fins i tot que es prolongui en el temps. Com afecta el nostre cervell i al nostre cos? Com podem aprendre a gestionar-lo millor i així augmentar la nostra capacitat d'adaptació?

S'entén per estrès qualsevol interferència que alteri l'estat de benestar físic i mental d'una persona. Quan ens enfrontem a una situació estressant, el cos respon incrementant la producció de certes hormones, com el cortisol i l'adrenalina. Aquestes hormones fan que ens canviï la freqüència cardíaca, la tensió arterial, el metabolisme i l'activitat física. Tot plegat, orientat a incrementar el rendiment general del cos. Però a partir de cert nivell, l'estrès supera la capacitat d'adaptació de l'individu. Una exposició continuada a l'estrès pot dur a símptomes mentals i físics, com ara l'ansietat, la depressió, les palpitacions, les molèsties musculars, etc.

La tensió postraumàtica és una resposta directa a un fet estressant concret. El metge canadenc Hans Selye va introduir el terme per denominar la sobrecàrrega a la qual està sotmès el cos a causa d'estímuls massa intensos o perdurables en el temps. Al conjunt de trastorns que pateix l'organisme a causa d'aquest, Selye el va anomenar "Síndrome d'adaptació" que vol dir: "grup de manifestacions patològiques que tenen el seu origen en l'esforç que fa l'organisme per adaptar-se als estímuls.

La síndrome d'adaptació, per tant, inclou tres fases: la primera és la fase inicial o d'alarma, on la tensió s'eleva i els sentiments d'inquietud augmenten. La segona és la fase intermèdia o de resistència, que és la resolució efectiva del problema i si és incapacitant, cal sotmetre's a un tractament mèdic. La tercera és la fase d'esgotament, que es dóna quan en la segona fase no hi ha hagut curació. Si la sobrecàrrega continua, el sistema de control hormonal es col·lapsa del tot.

Selye, quan va descriure la seva síndrome, encara no pensava en sobrecàrregues psíquiques tal com les pensem avui, sinó que es referia sobretot a estímuls físics exteriors com traumatismes, perjudicis causats per radiacions o calor, infeccions, esforços físics, etc.

Abans, en els inicis de la humanitat, les causes eren més aviat la gana, el fred o la necessitat de defensar-se. Avui dia, sabem que hi ha multitud de factors i causes que ens estressen, i que la causa principal és psicosocial, moltes vegades és difícil lliurar-se’n, ja que no depenen de nosaltres o del nostre control, com certes situacions de feina, circumstàncies externes, imprevistos, etc.

El nostre cos està dissenyat per enfrontar-se a amenaces i perills, i l'estrès és un mecanisme per combatre'ls. La reacció del cos mobilitza els recursos energètics de l'ésser humà per preparar-lo per a la fugida o la lluita, i els signes més freqüents que podem experimentar quan s'allarga en el temps són per exemple irritabilitat, inestabilitat emocional, dificultat de concentració, tics nerviosos, hipervigilància, insomni, augment de substàncies tòxiques, entre moltes altres.

Però també hem de saber que no sempre pot ser dolent, de fet, hi ha dos tipus: l'estrès (positiu per la salut), és aquell que ens manté oberts i creatius, sentim plaer i benestar perquè ens enfrontem a situacions que ens motiven o ens produeixen satisfacció emocional, com pot ser un viatge, un èxit professional, un objectiu aconseguit, etc. i l'altre, del qual hem parlat, és el conegut com a distrès (negatiu per la salut), que com ja hem dit ens produeix una sobrecàrrega i ens perjudica en la nostra vida diària.

Per això, en la mesura que sigui possible, hem d'intentar cuidar els nostres hàbits, emocions i pensaments, ja que tot contribueix a tenir una ment més sana i així ajudar a prevenir els seus efectes, que sobretot tenen més impacte en el nostre sistema nerviós.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article