La selectivitat, un camí més pels adolescents

Comença el darrer trimestre per les i els joves de batxillerat, en concret als de segon només els falta un mes de per acabar el curs i començar a estudiar per la temuda selectivitat.

Aquest curs ha estat difícil. S'ha viscut en pandèmia des de l'inici de curs, i no només arrosseguen els forats que es van crear el curs passat per la manca de classes presencials, enguany, malgrat els esforços i els malabarismes dels i les docents, s'han creat més.

La norma estava clara- Si hi havia un infectat a l'aula, tota la classe es confinava. Les professores i professors havien de donar classe telemàticament, els i les alumnes connectar-se. Sovint la classe no era només per l'aula confinada, sinó que també era per un segon grup no confinat que compartien assignatura i no aula amb la persona malalta. Una bogeria total per alumnat i docents. Tot plegat s'ha traduït en un enorme estrès i esforç pel funcionariat (i interins) i manca de motivació i assistència escassa o falsa (sense parar atenció o amb moltes distraccions) per part dels i les joves.

Dubtes no resolts, temari no donat a l'aula, manca de recursos personals, desconeixement de tècniques adequades d'estudi, distraccions permanents pròpies de l'adolescència, addicció a les pantalles (sovint a conseqüència de la pandèmia) i una gran dificultat per part de les famílies per acompanyar els seus fills i filles; tot això ha tingut conseqüències. Són molts els i les joves els que han tingut un baix rendiment i per tant unes notes força baixes i molts suspensos. Però què poden fer les mares, pares o tutors? Sincerament, donada la situació actual és complicat enfadar-se. Això no vol dir que deixem de collar, al final s'estan jugant el camí dels anys vinents, però no podem perdre la perspectiva del que han viscut des dels seus ulls.

S'han passat el curs amb toc de queda i un munt de normes pandèmiques, s'han quedat sense festes, sense extraescolars la majoria del temps, sense socialitzar, anant amb mascareta a classe cada dia, amb les finestres obertes. S'han fet un munt de PCR, s'han tancat a casa entre deu i quinze dies en diferents moments i les menys afortunades s'han contagiat o han perdut algun familiar. Quinze mesos de pandèmia mundial en plena adolescència. Terrible.

És la segona selectivitat en pandèmia, l'anterior va ser prou difícil. De fet no se sabia ben bé si es podria fer, quan i com fins al darrer moment i es van endarrerir fins al juliol, les més tardanes fins al moment.

Les proves d'accés a la universitat causen un gran estès, nervis i fins i tot sensació de nàusees als joves cada any. I així mateix se sentiran entre el 8 i 11 de juny a Catalunya, un esforç de concentració i control dels nervis que, segons recordo, arriba el segon dia. Enmig de tot, hi ha la preinscripció universitària, a cegues, els primers dies de juny.

Els i les joves que es quedin amb alguna assignatura pendent, es podran presentar a la convocatòria extraordinària, enguany entre el 7 i el 9 de setembre.

Però i els que no superin la selectivitat? És important saber que avui dia hi ha molts camins per arribar al mateix lloc. Hi ha diversos equipaments i professionals que poden guiar al teu fill o filla a trobar una alternativa en cas de no arribar pel camí més directe. Com deia abans s'estan jugant el camí dels anys vinents, però no el futur. Graus superiors, acadèmies per pujar la nota, cursos pont, segons sigui el cas. L'entramat és tan gran que m'és impossible explicar-lo en un article, però no oblidis que tenir una bona orientació com més aviat millor, ajudarà a la persona jove i la seva família a veure que no és tant el que està en joc i baixar el nivell d'estès i responsabilitat sobreafegit als i les joves. Potser així, fins i tot es pot aconseguir un millor resultat.

Així, mare, pare, tutor, fes-li costat, elimina les distraccions que puguis, parla i escolta, treu temps de sota les pedres per estar al seu costat, busca un lloc o un professional que us pugui orientar i sobretot, fes-li entendre que només queda un mes, i haurà acabat el curs, dos mesos i començarà l'estiu més llarg de tota la seva trajectòria acadèmica.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article