La construcció de la identitat dels adolescents fragmentada per la pandèmia

Els adolescents pertanyen a aquesta franja de població indefinida i amb una aparent omnipotència, però que ni rep la protecció dels infants ni està dotada dels recursos mentals dels adults.

Aviat farà un any, vam iniciar un confinament del qual encara no ens hem alliberat. Aquesta cronificació ens aclapara i ens fatiga.

Incertesa, patiment, por, malestar, malaltia... Paraules que en temps de COVID ens interpel·len a tots: infants, adolescents i adults.

Si bé és cert, que com no pot ser d'altra manera, hem observat alguns adolescents irritables, cansats, transgressors, preocupats, amb ansietat i enyorant la seva vida social exterior, també és cert que molts ens han mostrat la seva cara més solidària, resilient i cooperativa.

Adolescents que malgrat estar privats del seu anhel de llibertat i autonomia per decidir, assumeixen amb resignació, però alhora comprensió i maduresa, les normes socials per aconseguir un bé comú. Sota l'amenaça del virus invisible, han vist modificades rutines, hàbits i costums. El "queda't a casa" imposat, però que alhora la majoria s'autoexigeixen per protegir als seus estimats.

Aquests joves, sovint invisibilitzats, o pitjor encara, fins i tot qüestionats, que posterguen les seves inquietuds malgrat la necessitat d'immediatesa que senten en el seu interior.

L'adolescència es caracteritza, entre altres coses, per reclamar intimitat, transitar cap a una ment més madura, desitjar proximitat amb els seus iguals i distanciament dels pares o progenitors. La pandèmia inverteix l'equació.

Les mesures de prevenció sanitàries fan que el seu aquí i ara sigui amb la família i intentin reproduir, a través dels dispositius, un aquí i ara robat, el del contacte amb els seus iguals. A situacions extraordinàries, respostes extraordinàries. Davant l'absència física, presència psíquica. Actualment, aquest món digital és el nexe fonamental amb el món exterior per intentar compensar (en part infructuosament) el sentiment de soledat i distanciament.

Tots necessitem abraçar-nos, tocar-nos. Els adolescents més. En ells, el llenguatge físic i corporal sovint preval al de les paraules, però actualment, no els hi és possible. És un contacte desitjat i necessitat, però ara també, temut per l'agressivitat del virus omnipresent.

La construcció de la identitat dels adolescents queda fragmentada per aquesta absència de proximitat amb els seus iguals. Un creixent aïllament en detriment de la llibertat. Una lluita interior i un desconcert que fàcilment pot generar malestar físic o psicològic.

Els adults hem de ser sensibles i estar disponibles. Ajudar a mentalitzar i posar paraules al seu patiment és una gran estratègia per promoure la salut mental.

L'escola, aquesta segona família on l'espai de relació i creixement també s'ha vist alterat per aquest enemic inesperat, s'està defensant de la infecció per garantir l'acompanyament emocional, la proximitat, la presència i el benestar que es mereixen els seus alumnes i famílies.

Gràcies joves adolescents, gràcies per l'adaptació, la confiança i per no perdre el somriure i la il·lusió.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article