La joventut en pausa

Com visc aquesta crisi? Com estic? M'ho demano cada dia, ens ho demanem entre amics i m'ho demanen aquells que no són tan joves. La meva resposta és segura i confiada i no, no contesto amb un "bé" d'aquells que tranquil·litzen perquè no expliquem així veritats incòmodes. Responc que estic volàtil. A dies –i a estones- no estic bé; estic preocupada, angoixada, trista, nostàlgica, enfadada... En xoc. D'altres tot el contrari. Em trobo amb energia, decidida, alegre, agraïda, optimista i serena.

Com viuen la crisi els joves? Com estan? Tampoc no en tinc de dubtes. Les estadístiques avalen com aquests mesos de pandèmia estan afectant greument la salut dels i les joves des de molts àmbits. Somnis que ara semblen impossibles, plans i reencontres anul·lats, oportunitats en pausa, congoixa per un futur que veiem més incert que mai... Però d'això no en fan notícia; no es parla de la vulnerabilitat del jovent, culpabilitzat amb força per irregularitats que alguns grups han fet. No es parla, perquè és complex endinsar-nos i veure el problema amb perspectiva.

La notícia que jo reivindico, és que vivim aquesta situació amb el doble d'ansietat que la mitjana de la població, com indiquen les dades del CIS. La notícia és que no hi ha prou recursos per poder assumir la crida d'incertesa i ajuda d'aquells que s'adonen que no estan bé i que no ho poden sostenir. Jo en canvi, em sento una afortunada perquè gràcies a la teràpia que portava fent fins ara, tinc eines per afrontar els dols i la inestabilitat que particularment m'ha portat la Covid.

He treballat molt en el meu autoconeixement i sé el que necessito, com escoltar-me i com conviure amb les emocions més punyets per anar fent camí. Però per a molts nois i noies aquesta ha sigut la seva primera crisi vital –alguns encara ni tan sols han madurat prou per entendre's a ells mateixos-, i necessiten acompanyament per poder fer d'aquest trasbals d'algunes o de totes les potes que ens sostenen, un aprenentatge.

Necessiten ajuda per veure la llum entre les ombres. I és que la frustració actua com un núvol gris que tot ho tapa. Alguns i algunes estaven a punt d'encarrilar-se cap a noves aventures, altres no treuen motivació per estudiar o treballar perquè no poden refugiar-se en els estímuls d'abans, parelles i amistats separades, currículums en pausa.

Necessitem... sí, i amb urgència, un prou de jutjar i un reunim-nos per trobar solucions. Compartim i parlem més de salut mental. Pensem com poder fer d'aquesta crisi un precedent per sortir-ne reforçats. Així que, i tu jove, com estàs?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article