El dret a una vida autònoma en salut mental

L'Assemblea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 1953, va començar a posar l'accent en la necessitat d'ampliar la mirada de l'atenció psiquiàtrica en la prevenció i el desenvolupament de serveis comunitaris que garantissin una intervenció més propera i basada en l'autonomia de la persona.

Més de 60 anys després, veiem com a Catalunya hi ha hagut un canvi qualitatiu en el model d'atenció, en què la lluita des del moviment associatiu juga un paper important. Grans assoliments com el Pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions ens acosten a tractar la salut mental des de les polítiques públiques amb una mirada àmplia. Així i tot, continuen existint mancances en la cartera de Serveis Socials, sobretot en l'accés a oportunitats per al treball de l'autonomia amb persones amb problemàtica de salut mental. Aquest greuge fa que la cura d'aquestes persones acabi recaient sovint en les famílies.

Un clar exemple en seria el Servei d'Autonomia a la Vida Independent (SAVI), que abans es coneixia com el Programa de Suport a la Pròpia Llar per a persones amb discapacitat. Aquest programa de la cartera de Serveis Socials té per objectiu promoure l'autonomia personal i disposa de més de 2.000 places a tot Catalunya. Des dels seus inicis d'implementació ha demostrat ser un servei imprescindible per incrementar l'autonomia de la persona atesa, ja que facilita que pugui romandre a la seva comunitat i proporciona eines per millorar la seva qualitat de vida i inclusió social. Ara bé, ens trobem encara que moltes persones no hi poden accedir a causa dels requisits sol·licitats. Un d'ells es basa en el fet que, en cas de conviure amb un familiar, aquest ha de tenir reconegut un grau de dependència igual o superior al grau I.

Amb aquesta realitat damunt la taula, on ens trobem amb les persones que pateixen una problemàtica de salut mental? Segons l'informe definitiu del programa Activa't per la salut mental de la Federació Salut Mental Catalunya realitzat al 2017, un 80,7% de les persones ateses convivien amb el familiar, el qual dedicava de mitjana unes 28 hores setmanals a la cura. Molts d'ells manifestaven que no disposaven dels recursos necessaris per a la gestió d'aquesta tasca en el dia a dia i declaraven que se sentien sobrecarregats per la situació.

És per aquest motiu que el 2018 es va engegar, des de Salut Mental Catalunya Terres de Lleida, el programa Suport a l'autonomia per a persones amb problemàtica de salut mental que conviuen amb el familiar. La iniciativa es va poder dur a terme gràcies al suport de la Diputació de Lleida i amb la col·laboració de l'Associació Salut Mental Ponent, l'Associació Alba, Alba Jussà i l'Associació Talma.

Amb el propòsit de desenvolupar pràctiques innovadores i de transformació social, el programa treballa per assolir l'autonomia de la persona i la comunicació positiva intrafamiliar, sempre amb la cooperació dels agents socials més propers i amb l'objectiu de lluitar contra l'aïllament a què les ha conduït tradicionalment l'estigmatització social i la falta de recursos públics. D'aquesta manera, el suport mutu es converteix en una forma d'interacció bàsica amb l'entorn que afavoreix de manera determinant el seu procés de recuperació.

El programa compta amb un total de vuit places distribuïdes a les comarques de la província de Lleida i, en aquests dos anys, s'hi han atès 11 unitats familiars. Un dels primers aprenentatges és constatar que la coordinació amb els agents socials i de salut del territori facilita la integració i recuperació de les persones en el seu entorn més proper.

Per tant, si realment apostem perquè les persones augmentin les seves quotes de benestar, hem de ser capaços de generar espais segurs que permetin l'acompanyament i l'assoliment d'autonomia personal. Els resultats d'aquesta aposta a llarg termini permeten que, no només siguin les persones i les seves famílies les que se'n beneficiïn, sinó també tota la comunitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article