Els infants, els grans oblidats de la pandèmia


La infància i l’adolescència són dues etapes transcendentals de la vida de les persones. La pandèmia, malauradament, ha colpejat la ciutadania de totes les edats, però els infants i adolescents n’estan patint unes conseqüències molt perjudicials i complexes per al seu propi desenvolupament integral.

És per això que, a la Comissió d’Infància i Família del TSCAT demanem incorporar la mirada dels infants i joves, en totes les polítiques públiques, considerant-los titulars de drets tal com recull la legislació actual i no sols beneficiaris d’aquests. Alhora, hem de garantir el desplegament íntegre dels espais de participació política infantil i juvenil, dels Consells d’Infants, recollits a la vigent Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. De fet, aquesta llei creiem que s’ha de revisar i actualitzar perquè eviti la incertesa jurídica i reglamentària del marc legal que ha de regular l’atenció i protecció a la infància a Catalunya com ha esdevingut durant aquests darrers deu anys.

Després que molts joves i infants hagin vist truncats els seus espais de lleure a causa de les restriccions per aturar la Covid-19, creiem essencial que s’incorpori el treball educatiu en el lleure com una necessitat educativa bàsica de tots els infants i adolescents de Catalunya. Però no només el lleure, sinó també l’accés de totes aquelles activitats que es fan en l’àmbit digital. És per això que demanem mesures per eliminar la bretxa digital, que està essent un element clau que agreuja les desigualtats educatives ja existents. Entenem aquesta lluita per la igualtat d’oportunitat en l’àmbit educatiu com un mecanisme més per activar l’ascensor social i generar expectatives de canvi que trenqui amb la transmissió intergeneracional de la pobresa en les i la dependència dels serveis socials per generacions.

Cal tenir en compte, també, els adolescents i joves migrants no acompanyats. Demanem el desplegament i la garantia de la cobertura de les accions recollides a l’Estratègia Catalana d’acollida a aquests adolescents i joves, garantint una atenció transversal, més enllà del llindar dels 18-21 anys, activant polítiques que garanteixin la seva integració social, educativa, formativa i laboral, amb garanties jurídiques i com a ciutadans de ple dret.

Altrament, la situació de precarietat econòmica-social, agreujada per la pandèmia, ha comportat un increment del nombre de famílies que viuen en situació de pobresa i risc d’exclusió social i, per tant, d’infants i adolescents que viuen en circumstàncies permanents de vulnerabilitat social que veuen limitades les seves oportunitats vitals. Esdevé necessari i imprescindible aprofundir en les estratègies i polítiques públiques dirigides a donar suport a l’atenció familiar, a incrementar el nombre d’acolliments familiars, els serveis d’integració familiar, les famílies d’acollida d’urgència i diagnòstic i les unitats convivencials d’acció educativa per tal d’evitar al màxim possible l’ingrés d’infants, sobretot de zero a sis anys, en centres residencials, garantint els incentius, suports i reforços necessaris i dignes per fer-ho possible.

També, pensem en la importància que té pels treballadors/es socials enfortir la seva presència, competències professionals i reconeixement del treball amb les famílies i llurs fills, per tal de repensar l’acció de cercar noves estratègies i accions per reajustar-se a la realitat actual.

 

Un article escrit per la comissió d'Infància i Família del TSCAT

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article