No és una qüestió de noves metodologies, sinó de noves preguntes

Aquesta setmana passada el govern espanyol ha anunciat que destinarà 2.100 milions d’euros per a la modernització de les polítiques actives d’ocupació. És a dir, aquelles centrades a ajudar les persones a trobar feina. Sembla que la modernització d’aquests programes vol ser un pilar dels canvis que es vol introduir en el mercat de treball.

La primera sorpresa és que per millorar el mercat de treball no es fa referència a un canvi en la regulació laboral que permeti combatre la inestabilitat i la precarietat, o a un canvi en la fiscalitat, o a un canvi en els sistemes de protecció. El canvi, segons llegeixo, vindrà perquè avaluaran l’eficàcia d’aquestes polítiques públiques i es condicionaran al compliment d’uns objectius. M’imagino que objectius en termes d’inserció laboral.

Una cosa està clara: aquesta forma de plantejar el problema de la desocupació assenyala com a culpables uns programes amb una metodologia ineficaç. L’objectiu, aleshores, entenc que serà buscar noves metodologies, més innovadores, que permetin una pressió més eficaç sobre les persones desocupades. Perquè acceptin uns llocs de treball precaris o inexistents.

Potser hem d’escoltar a Saul Karsz quan en to provocador apunta, encara que costi de creure, al gran èxit de l’acció social. Diu que, si bé és cert que l’acció social només aconsegueix pal·liar minsament els efectes d’un capitalisme salvatge, el seu gran èxit és la seva eficàcia ideològica. Aconseguint que les persones sobre les quals actua construeixin una representació del problema social que en realitat les fixa en el problema, culpabilitzant-les. Evidentment, amb la col·laboració inestimable dels professionals i programes implicats.

Un exemple clar el trobem amb la majoria de polítiques actives d’ocupació com les que ara s’anuncien. En realitat, només aconsegueixen reduir un percentatge petit l’atur, de forma puntual i en precari. El just com perquè les empreses disposin d’un mercat de treball dinàmic amb mà d’obra disposada a treballar a qualsevol preu. Però sí que assoleixen importants resultats és en canviar la representació de les persones vers el mercat de treball. Naturalitzant un funcionament del mercat laboral salvatge. Acceptant la culpabilització que els assenyala. Com dèiem: una qüestió d’ideologia.

Potser cal que acceptem que l’antiga promesa d’inclusió social a través del treball ja no s’aguanta. Fa poc s’ha publicat a Barcelona Metròpolis un interessant dossier anomenat Els futurs del treball, on diferents experts aportem una mica de llum amb relació a cap a on apunta això que anomenem treball i que omple un terç de la nostra vida. És una bona lectura per entendre que la relació actual amb el treball no és una qüestió de noves metodologies, sinó de noves preguntes. Donar-nos l’oportunitat no de pensar en com trobar una feina sinó en el sentit de treballar.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article