La motivació de les professionals: un repte per al tercer sector

Quan escollim treballar en l'àmbit de la intervenció social, un dels grans motius és perquè volem contribuir a crear un món més just, i aquesta és la nostra principal motivació: sentir que participem en generar un canvi en la nostra societat. És per això que acabem la carrera, plenes d'il·lusió, energia, ganes de fer el que calqui i disposades a aprendre i a donar el millor de nosaltres, amb una motivació intrínseca que és el motor del nostre desenvolupament professional. Però sovint aquesta motivació va decaient per diferents motius a mesura que el recorregut i l'experiència professional va avançant.

Tenir en compte aquest element de motivació, és molt important, ja que treballem amb i per a persones amb situacions de molta vulnerabilitat i que necessiten comptar amb professionals compromeses. Aquesta interacció amb les persones que atenem i la complexitat de les relacions que s'estableixen fa que la nostra feina sigui un repte diari i un constant enfrontament amb nosaltres mateixes que ens pot fer decaure en la motivació. Ens hem de cuidar mentalment i emocional, aprendre a desconnectar, cultivar les nostres aficions o a envoltar-nos de relacions sanes, però no podem obviar que també és important que les entitats cuidin a les persones que hi treballem. La motivació s'ha de cuidar per les dues bandes, ja que de la mateixa manera que hi ha un desgast propi del treball en contacte amb persones i que hi ha una part de responsabilitat personal per a cuidar-se, també hi ha un altre tipus de desgast produït per l'estructura de la mateixa institució.

Dins de la intervenció social, tenim tres principals àmbits on acabem treballant, el sector públic, el privat o el tercer sector social i en aquest últim és en el que em vull centrar, ja que el seu paper cada cop és més important en la nostra societat. Aquestes entitats es van fent més grans i conegudes, s'han anat professionalitzant per la necessitat de millorar la qualitat dels serveis que ofereixen i justificar la seva eficàcia davant la societat i per això és un dels sectors on moltes professionals acabem treballant. El tercer sector social té unes característiques especials que motiven més a l'hora d'anar a treballar, els valors de solidaritat o altruisme i el fet de ser entitats sense ànim de lucre, però a la pràctica també hi ha altres característiques que poden contribuir a la desmotivació, com són la dificultat per autofinançar-se, que fan dependre de les diferents administracions i influeixi les condicions laborals: sous precaritzats, horaris poc conciliadors amb la vida personal o poc reconeixement professional afavorint l'intrusisme laboral o el procés de desprofessionalització.

Està clar que el tercer sector social té les seves limitacions com a sector privat i que no pot competir amb el sector públic en l'àmbit de condicions laborals, però té una responsabilitat social, i pot potenciar aquells valors més profunds que caracteritzen la seva missió i el seu origen, mantenint una coherència entre el ser i la manera de fer, fet que contribueix a aconseguir equips motivats.

Hauria de ser tan important la seva raó de ser com el fet de cuidar a les professionals, mantenir la motivació sempre serà un aval de qualitat. En entitats petites és més fàcil compensar alguns dels desavantatges, per exemple, encara que les condicions laborals no es puguin comparar a altres sectors, es poden fer concessions a través de la flexibilització horària, la confiança en el desenvolupament de les tasques o un menor control en el dia a dia. Altres maneres podrien ser creant aquells espais on les treballadores puguin sentir-se protagonistes per a mantenir el sentit de pertinença a l'entitat, per sentir-se part del canvi que promou l'entitat o establir vies de comunicació autèntiques i reals entre directius i professionals que facin que se sentin orgulloses de pertànyer o crear noves línies d'intervenció per poder continuar el desenvolupament professional dins l'equip.

És un repte difícil, les entitats creixen i amb elles el nombre de recursos humans, gestionar-ho no és fàcil, però no s'ha d'oblidar que els principals beneficiaris són els usuaris i que l'atenció serà millor com més experiència tinguin les professionals, més implicades en el desenvolupament de les tasques estiguin i més sentit i significat li trobin al que estan realitzant. Mantenir professionals amb experiència, coneixements i motivades en l'equip interdisciplinari, contribuirà a garantir una atenció de qualitat, evitant l'assistencialisme i generant processos de canvi cap a l'autonomia en les persones usuàries que afavoriran la igualtat d'oportunitats i a crear una societat més justa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article