Probablement no sempre

Aquest text, de la mateixa manera que el nostre pensament, està format per paraules. Paraules que provenen de la unió de diferents lletres que són, a la vegada, símbols d’un sistema cultural, abstracte i organitzat anomenat llenguatge. Precisament és aquest l’encarregat de permetre’ns entendre moltes coses i transmetre moltes altres, però, com de costum (probablement no sempre), la manera en la qual s’utilitza té una rellevància.

Dins d’aquest llenguatge, existeixen diversos termes absoluts com podrien ser les paraules “sempre-mai” o “tot-res” que s’utilitzen de forma freqüent (probablement no sempre) de diferents maneres i en múltiples contextos, oferint un significat fix i immutable que pretén mantenir-se al llarg del temps quan, nosaltres, som éssers dinàmics dins de realitats variables.

No és el mateix pensar o expressar mitjançant termes absoluts que determinen de forma rígida i subjectiva el que està passant que emprar termes més flexibles que ofereixin altres opcions dins del discurs. La majoria de vegades (probablement no sempre), aquestes paraules tan extremes no estan expressant realment el que està passant i es centren a emfatitzar un aspecte en concret que influencia en el nostre estat emocional.

Posem un exemple, una persona durant aquesta setmana arriba 20 minuts tard a treballar el dilluns i el dimecres. Si expressa “sempre arribo tard”, no entendrem el mateix que si diu “he arribat tard dilluns i dimecres”. Malgrat que el fet és el mateix, al primer cas la informació esdevé incerta i exagerada, allunyant-se dels fets objectius que han succeït. A més a més, en el moment d’afrontar la situació no hi ha les mateixes opcions. A la primera frase arribar tard és un error recurrent que poques vegades (probablement no mai) canvia i que dificulta trobar alternatives, mentre que a la segona s’identifica més específicament el moment en què passa i permet trobar el motiu que provoca aquesta situació, facilitant la cerca de solucions adients.

Així doncs, és important prendre consciència del quan i el com fem servir els absolutismes, per adonar-nos de la seva correspondència amb la realitat i no mantenir la tendència automatitzada d’utilitzar-los en la majoria (probablement no tots) de casos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article