Un munt d’obstacles per al jovent extutelat

A principis de l’any 2020, just abans de la pandèmia, ens van comunicar des de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona que havien rebut instruccions expresses d’aplicar unes sentències del Tribunal Suprem per les quals canviaven els criteris per renovar els permisos de residència del jovent extutelat. Cal dir que aquests i aquestes joves, quan surten del centre de menors i compleixen 18 anys, haurien de fer-ho amb un permís de residència (tot i que, d’altra banda, no sempre és així) i aquest és “no lucratiu”, és a dir, no els permet treballar.

Aquests nous criteris que apliquen actualment no tenen en compte que el jove o la jove visqui en un habitatge d’emancipació on té les seves necessitats bàsiques cobertes per l’entitat que l’acull o bé que estigui cobrant una prestació econòmica pública. Ni tan sols valoren el fet que disposi d’un informe d’integració social favorable, pel qual queda acreditat que té formacions i la persona està integrada a la nostra societat. No, això no compta per res. L’únic que compta són els ingressos econòmics propis. Per a les primeres renovacions, els mitjans econòmics són equivalents al 100% de l’IPREM (això vol dir 564,90 euros mensuals) i, en el cas de les segones renovacions, l’exigència és del 400% de l’IPREM (que són 2.259,6 euros mensuals), quantia pràcticament inabastable per a qualsevol jove.

Davant aquest fet tothom es pregunta, i més els joves que, lògicament, no ho entenen: com poden tenir aquests ingressos si el seu permís de residència no els permet treballar? Si volen treballar i modificar el seu permís, els cal disposar d’una oferta de feina amb un sou que no pot ser inferior al salari mínim interprofessional i amb una durada mínima d’un any. Tot plegat un disbarat!

Com a mare de dos adolescents, que dur seria si quan arribessin a la majoria d’edat els hagués de dir que abandonin completament els seus estudis i es posin a treballar tot el dia. Igual que nosaltres donem l’oportunitat de formar-se als nostres joves, per què l’administració no els dona les mateixes oportunitats a aquests i aquestes joves? A més a més, tenint en compte que venen d’una situació molt dura pel fet d’haver marxat sols i soles del seu país d’origen fins aquí per trobar una vida millor.

Un altre tema a destacar és que, segons la província on visqui el o la jove, l’Oficina d’Estrangeria aplica o no aquests criteris pel que fa a exigir els mitjans econòmics requerits. Per tant, segons la província, aquest jovent s’està quedant en una situació d’irregularitat i de vulnerabilitat. Un sistema molt confús.

Amb tot això el que s’està aconseguint és que tots els esforços que han dedicat les entitats públiques i socials perquè aquests i aquestes joves puguin integrar-se plenament a la nostra societat no serveixin de res. D’això en dic posar bastons a les rodes i no té cap sentit.

No obstant això, el govern espanyol ha anunciat una modificació normativa, fruit de l’acceptació de les recomanacions del Defensor del Pueblo i que és totalment contrària al que diu la jurisprudència del Tribunal Suprem que s’està aplicant. Per tant, tenim una escletxa d’esperança perquè aviat es solucioni i que aquest jovent, un cop compleixi la majoria d’edat, pugui disposar d’un permís de residència i de treball que els permeti estudiar i treballar lliurement. Tanmateix, confiem que tots aquells joves que han perdut la seva residència a causa de l’aplicació de l’esmentada jurisprudència del Tribunal Suprem, puguin recuperar-la. Realment és el més coherent perquè aquest jovent pugui seguir amb el seu procés d’emancipació i integrar-se plenament a la nostra societat.