Adults i grans, com adoptem les tecnologies digitals?

Avui dia hi ha un augment incessant de persones grans interessades a conèixer i participar en l'ús de les tecnologies digitals (ara en endavant, TD) (Flores, 2020). Una de les seves motivacions és aprofitar els beneficis que aporten; per la qual cosa consideren que val la pena fer un esforç significatiu per aprendre a utilitzar-les (Cabero & Llorente, 2020).

Si bé és cert que, cada vegada, és més alt el percentatge de població major de 55 anys que utilitzen les TD, encara és un percentatge reduït, molt diferent del d'altres generacions (González & Martínez, 2017). A part, el seu nivell d'ús d'Internet està molt lluny del d'altres grups d'edats (Villarejo et al., 2018). Per tant, és evident l'existència del que Flores (2020) descriu com una bretxa cultural i digital entre generacions, que es produeix tant en l'àmbit d'ús com d'accés a les noves tecnologies. Però, també abasta elements més psicològics -com l'autopercepció o l'autoeficàcia- i aspectes demogràfics -com l'edat- (Villarejo et al., 2018).

Bàsicament, el principal obstacle que fa que les persones grans rebutgin l'ús d'Internet i les TD és la por, la desconfiança, el sentiment de desfasament i la percepció de risc i incertesa que els genera (Cardozo et al., 2017; Villarejo et al., 2018). Tanmateix, la insuficient formació que han rebut també suposa que aquest col·lectiu sigui el que té la més baixa adaptació al maneig de les TD, perquè no coneixen bé el seu funcionament (González & Martínez, 2017).

Es podria deduir que aquesta bretxa desapareixerà quan els actuals nadius digitals arribin a la tercera edat. No obstant això, la liquiditat de la societat pot generar que, en breus períodes de temps, es tinguin competències i coneixements obsolets (Gómez, 2015). D'on s'infereix que seguirà sent primordial l'aprenentatge al llarg de la vida.

És important considerar que en l'actual context s'incentiva i, gairebé, s'exigeix la utilització de les TD. És per això que els ciutadans sèniors es veuen amb l'única opció d'adaptar-se a aquests mitjans per poder fer qualsevol gestió quotidiana (González & Martínez, 2017).
Ara bé, les TD generen un camp de barreres, riscos i dilemes ètics, sobretot, quan les utilitzen persones grans (Vivas, 2018). Pel que fa als riscos, Hernández (2019) afirma que el gran volum d'informació i les pàgines vinculades que trobem a Internet són un potencial distractor que separa fàcilment a l'usuari del seu destí original. Això comporta un alt risc d'assaltar contra la privacitat i independència, així com anul·lar els seus drets i llibertats.

De fet, aquest segment poblacional sent inquietud pel mal ús de les seves dades personals, ja que la configuració de privacitat en les xarxes socials sol estar, per defecte, modelada per mostrar i divulgar informació particular a altres usuaris (Cardozo et al., 2017).

Doncs, esdevé imprescindible supervisar i eliminar els obstacles que limitin que aquest col·lectiu exerceixi els seus drets. Per tant, seria significatiu revisar i reformular els principis d'alguns drets, com el dret fonamental de la protecció de dades, perquè fossin veritablement eficaços (Gómez, 2015). Sobretot, enfocant la mirada a un dels grups socials subjectes a major vulnerabilitat: la gent gran.

A més a més, coincidint amb Cardozo et al. (2017) i CEAPAT (2015), perquè un servei TIC respongui a criteris ètics, en el seu disseny s'haurien d'integrar les consideracions de l'accessibilitat digital, la usabilitat i el Disseny Universal per a l'Aprenentatge. D'aquesta manera, qualsevol usuari, especialment, els de la tercera edat, gaudirien d'una bona experiència d'usuari.

Segons Manzano et al. (2018), el fet que la gent gran utilitzi tant Internet com les TD els ajuda a aconseguir un envelliment actiu, el qual millora la seva autonomia, autoestima, benestar i qualitat de vida. A tall d'exemple, mitjançant les xarxes socials digitals, poden establir interaccions socials i vincles afectius que redueixen la seva sensació de solitud i aïllament (Peñalver, 2016).

L'evidència d'aquests avantatges, lligat a l'actual envelliment de la població, fa imminent la necessitat de treballar en la integració de l'ús de les TD a totes les generacions (Flores, 2020). El gran repte és aconseguir que les persones grans facin servir Internet i les TD de manera segura, crítica i responsable, aconseguint així un major nivell d'inclusió social (Vivas, 2018). Per donar-hi resposta és un imperatiu implementar accions formatives i tallers pràctics sobre l'ètica digital, el maneig de les TD, l'ús segur d'Internet, etc.