El llastre de la LGTBI-fòbia al món

Com cada any, quan s’acosta el 17 de maig, cal fer balanç d’on estem i cap a on anem en la lluita contra la LGTBI-fòbia. Balanç que no confonguem amb el treball en la defensa de drets, en la seva promoció i en el ple gaudi efectiu d’aquests. En el treball de revisió constant, reprogramació i reeducació respecte als usos i costums, per trencar amb la perpetuació de models de dominació, per construir entre totes una societat més justa, equitativa i inclusiva per a tothom. Doncs aquestes tasques són diàries, no les podem circumscriure a una data o setmana en concret.

Malauradament encara vivim en societats on no es garanteix, massa sovint ni es reconeix, el dret inalienable a escollir lliurement a qui estimar, a escollir la nostra identitat de gènere, o a si no volem definir-nos sota un model binari d’home/dona, amb qui volem compartir i fer la nostra vida, a crear una família... Malauradament, quan es reconeixen aquests drets, tampoc es protegeix de forma efectiva contra la discriminació ni la persecució. Sovint, però no únicament, ens trobem davant de casos de LGTBI-fòbia d’Estat. Milers de persones al món han de fugir de casa seva perquè són perseguides per les seves orientacions sexuals i identitats de gènere. En ple segle XXI, segons dades facilitades per la ILGA, ens trobem que 69 països al món criminalitzen a les persones LGTBI: 6 contemplen penes de mort i en cinc pot ser imposada, en vuit càstigs físics com la flagel·lació i en 67 penes de presó.

L’escenari no és menys dantesc si analitzem les dades de països que tenen normativa que protegeix contra la discriminació. Només hi trobem quatre països que protegeixin contra les mal nombrades “teràpies de conversió”; 81 que protegeixin contra la discriminació laboral per orientació sexual; 48 que imposin sancions severes pels delictes d’odi i 45 que castiguin els actes que inciten a l’odi, a la discriminació o a la violència. Pel que fa a la situació de les persones trans i gènere-diverses la situació no és molt millor arreu del món, només en l’últim any s’han documentat 350 assassinats...

Aquest breu balanç és força fosc, però en contraposició hem vist com el canvi i la transformació normativa i social és possible. No fa tant de temps que algunes de les situacions descrites també passaven a molts països del nostre entorn. Sense complaences doncs, encara queda molt per fer! Però sí que hem vist com la feina de defensa de drets iniciades per les generacions que ens han precedit han obtingut els seus fruits.

És en aquest sentit que, per una banda, hem de treballar per a contribuir a frenar la descapitalització de defensores de drets humans LGTBI que treballen en els contexts més adversos i perillosos a través de programes de protecció temporal. És a dir, que a través de programes de reubicació temporal que permeten protegir a les defensores quan, fruit de la seva tasca es veuen greument amenaçades, a fi que puguin retornar i continuar amb les seves lluites i les de les seves comunitats i evitar així l’exili, i per tant la descapitalització d’activistes que treballen pel canvi normatiu i social. I d’altra banda, continuar enfortint cada dia la institució de l’asil. Doncs malauradament, l’asil és l’últim dret que tenim les persones quan se’ns persegueix per exercir el nostre dret d’estimar a qui vulguem i a ser qui sentim que hem de ser.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article